Avui, dia 15 de desembre, celebrem la festivitat de: sant Valerià, bisbe; de sant Urbici, ermità; i la de Santa Maria Mitjancera.
Sant Valerià, bisbe
Fou bisbe d’Avensa, avui Tunísia, i cap a l’any 457 quan tenia més de vuitanta anys, el rei vàndal Genseric que ocupava la regió, que era arrià, li exigí que entregués tots els llibres i objectes del culte. En no fer-ho, el va expulsar de la seva seu i va prohibir que ningú li donés allotjament ni a la ciutat ni al camp, de manera que durant molt de temps hagué de viure al mig del carrer, continuant encoratjant i instruint els fidels fins que va morir com a confessor de la fe.
Sant Urbici, ermità
És un sant del segle VIII nascut a Bordeus, França. Quan era adolescent va ser capturat amb la seva mare pels invasors islàmics, i traslladats a la Península on foren esclavitzats. Atribuint el seu alliberament als sants Just i Pastor, un cop lliure va pelegrinar a Alcalà de Henares, i en veure les relíquies en perill se les va emportar amb ell al Pirineu, retirant-se com a ermità en una cova a la serra de Guara (Osca). Segons la tradició podia parlar amb els llops i altres bèsties salvatges als que demanava que respectessin el bestiar dels pagesos. Morí vers el 802, tot just centenari. Posteriorment, sobre el lloc de la seva ermita es va construir el monestir de San Úrbez de Serrablo.
Santa Maria Mitjancera de totes les Gràcies
Aquesta advocació dedicada a la Verge, ve de molt antic i té moltes esglésies dedicades. Aquest títol es reconeix en alguns documents oficials de l’Església, i a partir del 1921 s’introduí a la litúrgia a l’apèndix del Missal Romà per celebracions en certs llocs. Evidentment, aquesta mediació, sempre s’ha de comprendre de forma subordinada a Crist, que és l’únic Mitjancer o Mediador en sentit principal. Aquesta mediació de santa Maria no és vista com una distribuïdora de béns o d’energies espirituals separades de la relació amb Crist, ni tampoc com un complement perquè Déu pugui obrar amb més riquesa i bellesa, sinó més aviat com una intercessió maternal que obre els cors a la gràcia de Déu.