Avui, dia 14 de desembre, celebrem la festivitat de: sant Joan de la Creu, prevere i doctor; de sant Venanci Fortunat, bisbe; i de la beata Francesca Schervier, religiosa.
Sant Joan de la Creu, prevere i doctor de l’Església
Segurament és el místic més rellevant dels temps moderns, i un magnífic poeta. Juan de Yepes Álvarez va néixer a Àvila el 1542. Estudià als Jesuïtes i a la Universitat de Salamanca. L’any 1567, santa Teresa el guanyà per a la reforma carmelitana, en la qual excel·lí com a mestre i director espiritual, i com a reformador de la branca masculina del Carmel prenent el nom del Joan de la Creu. Ascètic i seriós, no sempre fou comprès. Va ésser víctima de les lluites de poder, i de les obsessions antiherètiques del moment, cosa que li provocà presó i moltes penalitats. Enmig de les persecucions trobarà pau de l’esperit: “donde no hay amor, pon amor y sacarás amor”. Expliquen, a causa de la branca oposada de l’orde carmelità, va estar durant vuit mesos empresonat en una cel·la minúscula, fosa i humida de la presó conventual de Toledo, fins que va poder fugir per una petita finestra lligant draps i mantes per fer una corda.
Representa el cim de l’escola ascètico-mística castellana. Els seus escrits tingueren, un pes decisiu en l’espiritualitat moderna, especialment en els seu llibres “Subida al Monte Carmelo” i “Noche oscura del alma”. Expressa allò que és inexpressable, és a dir, l’experiència mística. Per això, a més de les fonts bíbliques (especialment El Càntic dels càntics), utilitza procediments i formes de la poesia tradicional i renaixentista, que omple de contingut religiós. Una de les seves frases més cèlebres és: “Para venir a lo que no eres, has de ir por donde no eres. Para venir a poseerlo todo, no quieras algo en nada. Para venir a serlo todo, no quieras ser algo en nada”. Naturalment, per a sant Joan, no es tractava tant de renunciar a coses, sinó d’estimar Algú: “el alma se contenta con lo que es del Amado”.
Morí a Úbeda (Jaén) el 14 de desembre del 1591, essent canonitzat el 1726. L’any 1926 fou declarat Doctor de l’Església Universal. És patró dels poetes, dels místics i dels carmelites descalços, així com d’aquells que busquen una vida espiritual profunda i de contemplació.
Sant Venanci Fortunat, bisbe
Nasqué cap a l’any 530 prop de Treviso, Veneto. Poeta llatí, és un dels últims poetes clàssics, representant del pas del món llatí al món medieval. Estudià a Ravenna, llavors reconquerida per l’imperi Bizanti i capital de l’Hexarcat. Es familiaritza amb autors clàssics com Virgili, Horaci, Ovidi i Marcial, i amb els poetes cristians com Arator, Claudià i Seduli. Cap al 560 va marxar a la Gàl·lia, passant per Germània, probablement per treballar com a poeta a la cort merovíngia, però circumstàncies polítiques, impediren que romangués a la cort. A Poitiers, conegué santa Radegunda, esposa i després viuda de Clotari I, que s’havia retirat a un monestir. Influït per ella, es feu capellà i, cap al 597, esdevingué bisbe de Poitiers.
Escriví diverses biografies de sants i reculls de viatges recollides en els onze llibres del Carmina Miscellanea, perquè “els sants són llums que guien els nostres passos cap a la veritat eterna”. Alguns dels seus himnes entraren a la litúrgia com ara el dedicat a la Creu, el Vexilla regis, i l’eucarístic Pange lingua. S’adormi en la pau del Crist un 14 de desembre ves el 610.
Beata Francesca Schervier, religiosa
Nascuda a Aquisgrà l’any 1819, fou la fundadora de les Germanes de la Misericòrdia de sant Francesc, les Germanetes dels Pobres, orde dedicada als pobres, els malalts i els marginats. En el moment de la mort de la beata Francesca el 1876, la seva fundació comptava amb nombroses cases. L’orde, finalment fou aprovada per la Santa Seu, el 1908. La seva beatificació és del 1974.