Avui, dia 6 de desembre, celebrem la festivitat de:
Sant Nicolau de Bari, bisbe de Mira
El nostre sant d’avui és un dels més populars al llarg de tota l’història de la cristiandat. La seva devoció, originada a Orient, en arribar al centre i nord d’Europa, va agafar uns trets peculiars, que el van acabar convertint en el conegut Santa Claus.
Sabem que va néixer a l’oest de la Turquia actual, a la regió de Lícia, cap a l’any 270. Home piadós i caritatiu, fou elegit bisbe de Mira, localitat propera a la seva ciutat natal, on exercí amb tota dedicació el seu ministeri, fins a la seva mort cap a l’any 345.
Com a bisbe, la tradició li atribueix nombrosos miracles i bones accions. Hi ha indicis que fan pensar, que va ser víctima de la persecució de l’emperador Dioclecià, encara que no va ser executat. Tot i això, va estar empresonat fins que Constantí, no va publicar l’edicte de Milà l’any 313, document oficial que permetia la llibertat religiosa a tot l’imperi. Les despulles de sant Nicolau, van reposar a Mira, on fou molt venerat. El 1087, les seves relíquies foren traslladades a Bari, al sud d’Itàlia, per tal que no caiguessin en mans dels musulmans, cosa que feu créixer la seva popularitat, com a sant miracler, generós i especialment protector dels infants.
Uns dels fets llegendaris que se l’atribueixen és quan un veí seu que s’havia arruïnat, pensava prostituir les seves tres filles. El nostre sant, abans de ser bisbe, de nit i d’amagat, va llençar per la finestra del veí una bossa d’or amb la que el pare va poder pagar el dot de la filla gran i casar-la. Ho va fer una segona vegada i va casar-se la segona filla. Quan se l’acostava el torn a la tercera, el pare va vigilar durant la nit i va enxampar al nostre sant, que li demanà que no ho digués a ningú, perquè l’honor pertanyia només a Déu i l’almoina s’havia de fer discretament.
La llegenda àuria parla de tres joves estudiants que van demanar allotjament a un hostatger. Aquest, mogut per la cobdícia, va assassinar-los per a robar-los. A més els va esquarterar i els va ficar en una tina de salmorra. Al cap d’un temps, sant Nicolau va passar per aquell lloc i quan l’hostaler va voler servir menjar, el nostre sant li va dir: “serveix-me els tres infants que tens en sal”. En veure’s descobert, l’hostaler ho va confessar avergonyit i penedit. Sant Nicolau anà al recipient, feu el senyal de la creu i pregà. Tot seguit els tres joves ressuscitaren sans i estalvis. D’aquí que el nostre bisbe sigui venerat com a protector dels infants. De temps immemorial l’Escolania de Montserrat, té per patró sant Nicolau de Bari, el qual festegen d’una manera molt particular.
Als Països Baixos i als territoris germànics, la festa hivernal de sant Nicolau (en neerlandès “Sint Nikolaas” i després “Sinterklaas”) té una particular protecció envers els més joves, donant origen a la tradició infantil de l’espera dels regals als nens bons. La vigília de la festa del sant, els nens deixen sabates o mitjos i es van a dormir confiats que l’endemà els trobaran plens de dolços i regals. Els emigrants neerlandesos porten Sinterklaaas a Nova York al segle XVII i la seva figura es va transformar a partir del segle XIX en el Santa Claus que coneixem actualment.