Avui, dia 4 de desembre, celebrem la festivitat de: sant Joan Damascè, prevere i doctor; i la de santa Bàrbara, màrtir.
Sant Joan Damascè, prevere i doctor de l’Església
Nascut cap a l’any 650 poc després de la conquesta àrab de Damasc, era de família àrab cristiana, fill d’un alt funcionari del califa, i treballà com el seu pare en l’administració pública. Cap a l’any 700, però, trià la vida ascètica: donà els seus béns als pobres, alliberà els seus servents i pelegrinà per tota Palestina, fins que finalment es retirà al monestir de Sant Sabes de Jerusalem, on fou ordenat prevere i es dedicà a escriure i a predicar. Devot de la cultura bizantina, escriví en grec, i és considerat un dels més grans teòlegs orientals; destaquen especialment els seus escrits durant la polèmica iconoclasta, en què defensà el culte a les imatges i també de bells himnes sagrats. Morí cap als cent anys a mitjan segle VIII. Fou proclamat doctor de l’Església en 1890.
Segons una llegenda oriental bastant estesa i sense cap rigor històric, sant Joan, mentre residia a la cort, va ser acusat de traïció i com a sentència li tallaren la mà dreta. El nostre sant pregà insistentment a la Mare de Déu representada en una icona i aquesta escoltà les seves pregàries i li reimplantà miraculosament la mà. En agraïment, el Damascè manà fer una mà d’argent i l’afegí a la icona, donant lloc al culte oriental de la Verge de les tres mans.
Santa Bàrbara, màrtir
És una màrtir segurament del segle III, que va néixer i morir a Nicomèdia (actual Turquia), i que va ser molt venerada a l’edat mitjana a causa de la llegenda del seu martiri. Segons una tradició molt antiga, ens diu que era filla de Diòscor, rei de Nicomèdia, el qual era un pagà que odiava a mort els cristians. Quan aquest, va saber de la conversió de la seva filla, no va dubtar a empresonar-la en una torre i denunciar-la davant la justícia, per impietat vers els déus pagans i adhesió al cristianisme. Després de patir molts suplicis, finalment el seu pare s’oferí per decapitar-la.
Diu la tradició que just després de ser morta santa Bàrbara en mans del seu pare, el càstig diví no es va fer esperar i li va caure un llamp que el va fulminar “sense que en quedessin ni les cendres”. Per això és patrona dels bombers, artillers, miners, artificiers i persones relacionades amb la pirotècnia. Antigament, als magatzems d’explosius sempre hi havia una imatge o una petita capella dedicada a la nostra santa, per això aquests magatzems acabaren coneguts senzillament com a santabàrbara.