Avui, dia 1 de desembre, celebrem la festivitat: de sant Carles de Foucald; de sant Eloi, bisbe; i la de Nahum, profeta de l’Antic Testament Nahum.
Sant Carles de Foucald
Nascut en 1858 a Estrasburg. Esdevingué un jove francès, ric i aristocràtic, que havia perdut els seus pares i la fe durant l’adolescència, és un jove cadet militar amb una vida molt lliure, allunyada de Déu. Després de graduar-se, embarca en una missió militar a Algèria i allà, en el silenci del desert, entre els nòmades comença a pregar. En ser retorn a França, i arran de la mort de la seva germana Marie i de lectures espirituals, es converteix, entra a la Trapa i després de ser ordenat, sent la crida a tornar al desert algerí, on viu una vida senzilla i austera com un ermità entre els tuaregs. Esdevé un testimoni silenciós de Crist mitjançant la presència del sagrament de l’Eucaristia i fent-se proper als seus germans més abandonats: “no amb paraules, sinó amb la presència del Santíssim Sagrament, amb la pregària i la penitència, i amb l’amor fratern i universal” perquè “tota la nostra existència hauria de cridar l’Evangeli”. Els locals el van anomenar “el germà blanc”, i ell insistia a tractar tothom com a germà i igual. Fou assassinat per uns bandits l’1 de desembre del 1916. Fou canonitzat en el 2022.
Pocs anys després de la seva mort naixerien els Germanets del Sagrat Cor i les Germanetes de Jesús, que continuen el seu camí espiritual arreu del món, amb els més pobres entre els pobres.
Sant Eloi (Eligi), bisbe de Noyon
Nasqué l’any 588 a Chaptelat, Llemosí al centre de Gàl·lia franca. Es va formar com a orfebre, i quan li demanaren que realitzés un tron d’or per al rei Clotari II, amb l’or sobrant li va fer un altre d’igual sense guardar-se l’or per a sí: aquest gest d’honestedat, extraordinari en aquella època, li valgué la confiança del rei i del seu successor Dagobert I; exercí com a orfebre reial, funcionari de la Tresoreria reial i conseller a la cort. Home de gran caritat, visitava malalts, rescatava captius pagant els seus rescats, feia almoines als pobres. Malgrat que era laic, vivia amb una gran austeritat i vida de pregària: “treballa amb les mans, però tingues el cor en Déu”. En el seu ofici d’orfebre contribuí a l’edificació i ornamentació de monestirs i esglésies. Fundà el monestir benedictí de Solignac (c. 631), i a la seva casa de París, el primer monestir femení de la ciutat, que confia a santa Àurea. A la mort de Dagobert, deixà la cort, i aviat fou ordenat sacerdot i, el mateix dia, és consagrat bisbe de Noyon i Tournai. Evangelitzà àmplies zones de Flandes i del nord de la Gàl·lia, convertint un gran nombre de germànics al cristianisme. Morí l’1 de desembre del 660, exhortant abans de morir als seus col·laboradors: “viviu units com a germans, estimeu-vos els uns als altres, practiqueu la caritat”.
Als Països Catalans, el patronatge de sant Eloi pels orfebres, s’estengué a l’edat mitjana, especialment, entre els qui practicaven els oficis del metall: dels ferrers, metal·lúrgics, ferreters, ferradors de cavalls, etc. Entre les nombroses capelles que li foren dedicades, es destaca l’ermita de Sant Eloi, de Tàrrega. Morí a Noyon, Illa de França l’any 660.
Sant Nahum, profeta de l’Antic Testament
És uns dels dotze profetes menors de la Bíblia hebrea, autor del breu llibre homònim, de només tres capítols. Exercí la seva missió sobre el segle VII abans de l’era cristiana. Afirma el caràcter de Déu: ressalta la seva justícia mostrant-lo com a jutge poderós que venç el mal, al mateix temps que esdevé defensa dels oprimits i refugi pels qui confien en Ell: “el Senyor és lent per al càstig però molt poderós” (Nahum 1:3). Fa servir un llenguatge poètic, amb metàfores i imatges potents.