Avui, Diumenge I d’Advent, és el començament del temps d’Advent, en què l’Església, tot esperant el retorn del Senyor, reviu l’esperança dels profetes i dels justos, per preparar-se a acollir amb Maria la gràcia del primer Nadal. També celebrem la festivitat de:
Sant Andreu, apòstol.
Andreu, un dels dotze apòstols, fill de Jonàs, germà de Simó Pere i pescador com ell a Betsaida, fou el primer dels futurs apòstols a reconèixer Jesús a la ribera del Jordà. És el primer deixeble a qui Jesús va cridar (protoklitos), i fou ell el qui portar Pere a Jesús: “Hem trobat el Messies”. Apareix diverses vegades als evangelis com a intermediari.
La primera cosa que impressiona en Andreu és el nom: no és hebreu, com un esperaria, sinó grec, signe indicatiu d’una certa obertura cultural de la seva família. Ens troben a Galilea, on l’idioma i la cultura grega són bastant presents. Segons antigues tradicions havia predicat a Àsia Menor, a Escítia i a Grècia. En tot cas, sens dubte, tenia un gran prestigi dins les primeres comunitats cristianes.
Segons la tradició, hauria estat crucificat a Patràs, després d’haver predicat l’evangeli a Grècia. Més tard sorgí la llegenda, que fou crucificat lligat a una creu en forma d’aspa, X (la creu de sant Andreu), perquè va demanar no ser crucificat de la mateixa manera que Jesús, lligat i no clavat per allargar el sofriment i perquè evoca la inicial grega del nom de Crist, i així fou representat a partir dels segles X i XI.
És patró d’Escòcia, de Rússia, d’Ucraïna i de Romania. També és invocat com a protector dels pescadors.