Avui, dia 17 de novembre, celebrem la festivitat de: santa Isabel d’Hongria; dels germans sant Iscle i santa Victòria, màrtirs; i la de sant Gregori Taumaturg, bisbe.
Santa Isabel (o Elisabet) d’Hongria
Aquesta santa “europea”, nasqué l’any 1207 en un context social de recent evangelització. Filla del rei Andreu II d’Hongria, i germana de Violant, dona del rei Jaume I d’Aragó i Catalunya, fou casada als catorze anys amb Lluís IV de Turíngia amb qui compartia l’ideal franciscà. Fou mare als quinze anys i viuda als 20, i després de la mort del marit a les croades l’any 1227, va fundar diversos hospitals, es va fer terciària franciscana, i va dedicar-se plenament a ajudar a pobres i malalts, que ella mateixa servia, renunciant a les riqueses i vivint austerament: “¿Com puc viure envoltada de riqueses, mentre veig el Fill de Déu morir de fam en els pobres?”. Morí a Marburg el 17 de novembre de 1231 amb 24 anys.
Segons explica certa llegenda popular de finals del segle XIII: un dia d’hivern duia aliments amagats sota el mantell per repartir-los entre els pobres, quan el seu marit la va sorprendre i li va preguntar què portava. Ella, agafada de sorpresa, i sense recordar que eren en ple hivern, va respondre “no res… unes roses…”. I quan, a petició del rei, obrí el mantell, en van caure, efectivament, una gran quantitat de roses fresques.
Sant Iscle, màrtir
Va sofrir martiri a Còrdova durant la persecució de Dioclecià, vers l’any 304. A voltes venerat junt amb una suposada germana Victòria, forma part del conjunt de màrtirs més recordats, en la litúrgia hispànica dels primers segles, la seva festa iniciava el llarg advent de sis setmanes del ritu hispà. Sant Iscle i santa Victòria són els patrons de la ciutat de Còrdova. Les relíquies venerades a Breda, sembla que procedien del monestir de Vidreres, on devien haver estat dutes pels vescomtes de Girona el 1017. Té moltes esglésies dedicades al Principat i cinc municipis que porten el seu nom. A Montserrat té dedicada una de les primitives ermites i és el patró secundari del monestir; allà se’l venera el dia 27.
Sant Gregori Taumaturg, bisbe de Neocesarea
Essent encara adolescent, va estudiar dret i filosofia. Durant una estada a Cesarea de Palestina, fou deixeble d’Orígens i va abraçar la fe cristiana, tot progressant en el coneixement de les ciències humanes i divines. Aquest Pare de l’Església, va evangelitzar la província romana del Pont, a l’actual Turquia, a mitjan segle III, i va ser el primer bisbe de la seva capital: Neocesarea. Va escapar de les persecucions anticristianes, fugint a les muntanyes amb bona part dels seus fidels. Fou conegut per la seva saviesa, i d’ell s’expliquen també molts miracles, d’on li ve el sobrenom de “taumaturg”, que vol dir “el que fa miracles“.
Segons relata sant Gregori de Nissa en la biografia que va escriure del nostre sant al segle IV, el Taumaturg volia construir una església prop d’un riu que sovint s’inundava, va pregar Déu perquè l’aigua s’aturés. Després de fer el senyal de la creu amb el seu bastó, el riu va canviar el seu curs i va deixar lliure l’espai per a la construcció.