Avui, dia 10 de novembre, celebrem la festivitat de: sant Lleó el Gran, papa i doctor; de sant Andreu Avel·lí, prevere; i la dedicació de la catedral de Solsona.
Sant Lleó I, el Gran, papa i doctor de l’Església
Va ser diaca de l’església de Roma entorn de l’any 430, i amb el temps, va aconseguir-hi una posició de gran importància. A la mort de Sixt III, va ser elegit el seu successor i consagrat el 29 de setembre del 440. El seu pontificat, que va durar més de 21 anys, ha estat sens dubte, un dels més importants en la història de l’església. El papa va viure temps summament difícils amb les invasions bàrbares com la dels huns d’Àtila i els vàndals de Genseric, el progressiu debilitament a Occident de l’autoritat imperial, així com una llarga crisi social. Tot això obligà el bisbe de Roma a assumir un paper destacat, fins i tot en les vicissituds civils i polítiques. Animà a la caritat en una Roma afeblida per la pobresa, les injustícies i les guerres: “sense Crist no podem res, però amb Ell, ho podem tot”.
Coneixem bé l’acció del papa Lleó, gràcies als seus gairebé cent bellíssims sermons i unes cent cinquanta cartes que se n’han conservat, en un llatí esplèndid i clar. En aquests textos, el pontífex es presenta en tota la seva grandesa, recordem especialment, la seva intervenció en el concili de Calcedònia on els pares conciliars l’aclamaren: “Pere ha parlat per boca de Lleó, Lleó ha ensenyat segons la pietat i la veritat”. Morí el 10 de novembre de l’any 461, sent sepultat al costat de la tomba de sant Pere. La seva canonització data del 1574.
Sant Andreu Avel·lí, prevere
Lancelot nasqué a Castronuovo (Toscana) el 1521. Una vegada ordenat prevere vers el 1545, anà a ampliar els seus estudis a Nàpols. Allà s’incorporà a la congregació de clergues regulars, comunament coneguts com a teatins, que havia estat fundada per sant Gaietà dins l’ambient de renovació del clergat que es respirava durant el segle XVI. Coincidí en el noviciat amb el beat Pau Burali, essent mestre de novicis el beat Joan Marinoni; i professà prenent el nom d’Andreu. Fou un home dedicat de ple a la renovació de la vida cristiana, a la predicació i a la direcció espiritual. Dugué a terme la seva tasca pastoral a Milà col·laborant amb sant Carles Borromeu per aplicar les reformes tridentines. Posteriorment, es traslladà a Piacenza i finalment a Nàpols, on morí el 10 de novembre de 1608 quan començava la missa dient: “Pujaré a l’altar de Déu”. Fou canonitzat en 1707.
La dedicació de la catedral de Solsona
La catedral de Solsona, és l’antiga canònica agustiniana consagrada el 10 de novembre de l’any 1163, i reedificada posteriorment en estil gòtic. El bisbat va ser creat el 19 de juliol de 1593, amb parròquies desmembrades de les diòcesis d’Urgell i de Vic, pel desig del rei Felip II de crear prop de la frontera una sèrie de diòcesis que fossin una barrera contra la penetració dels hugonots.