Avui, dia 6 de novembre, celebrem la festivitat de sant Sever, bisbe i màrtir; i la de sant Lleonard de Noblac o de Llemotges, religiós.
Sant Sever, bisbe i màrtir
Fou un bisbe de Barcelona molt venerat a l’edat mitjana, tot i que històricament se sap molt poca cosa d’ell. Segons el catàleg de bisbes barcelonins, va ser bisbe entre els anys 613 i 636, però, donat que se’l considera màrtir, caldria situar-lo anys abans, en temps de les lluites arrianes. A Sant Cugat del Vallès i posteriorment a la catedral de Barcelona -fins que desaparegueren al segle XIX- eren venerades les relíquies d’un bisbe barceloní, que hauria mort l’any 633. Sant Sever és el patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.
Una llegenda poc creïble, però, el fa un màrtir del temps de les persecucions Dioclecià (any 304): sant Sever, tot fugint de Barcelona, es trobà el pagès sant Medir que sembrava faves. Seguint el seu camí, el bisbe va dir al pagès que digués la veritat i agraït va donar un cop a una roca amb les borles del seu hàbit i a l’instant brollà aigua en abundància: aquesta és la font de sant Sever. Els soldats que el perseguien van trobar a sant Medir que descansava al costat de les faves que havia plantat i que miraculosament havien crescut i florit aquell mateix dia: preguntant-li pel bisbe, els contestà que l’havia vist quan plantava les faves. Pensant els soldats que es reia d’ells, el detingueren i prop d’allà capturaren també a sant Sever. Portant-los a Sant Cugat del Vallès a sant Sever l’haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim, mentre que a sant Medir el mataren a cop d’espasa
Sant Lleonard de Noblac o de Llemotges
Va néixer a la Gàl·lia cap a l’any 500. Segons diu la tradició, quan sant Remigi, bisbe de Reims, va convertir al cristianisme el rei merovingi Clodoveu I, tota la cort va seguir el seu exemple. Entre els batejats hi havia sant Lleonard i tots els seus parents. El jove aristòcrata va obtenir del rei, el permís d’alliberar tots els presos que cregués que es mereixien la vida en llibertat, per la qual cosa, va recórrer la Gàl·lia, alliberant nombrosos presoners, i es va anar guanyant el fervor del poble. Com a agraïment els monarques, li van donar uns terrenys a l’indret de Noblac, prop de Llemotges, on hi va fer construir una abadia. Morí vers l’any 559, i el seu culte es va difondre en l’Europa occidental a finals de l’edat mitjana.