Avui, dia 3 de novembre, celebrem la festivitat de: sant Martí de Porres, religiós; de sant Ermengol, bisbe; de sant Pere Almató, prevere i màrtir; i la de santa Sílvia de Sicília.
Sant Martí de Porres, religiós
Nascut a Lima l’any 1579, era fill de l’Hidalgo espanyol Juan de Porres, que fou governador de Guayaquil, i de la negra Ana Velázquez, que havia estat esclava, però que havia obtingut la seva llibertat a Panamà. El matrimoni entre tots dos era impensable en aquella època, en una societat on poc abans discutia si els negres i els indis podien ser considerats humans. Així Joan va conviure amb ella i no reconegué Martí fins anys després del seu naixement, malgrat que sempre s’ocupà d’ell i mai li faltà aliment. El noi va treballar en una farmàcia i una barberia, on va ser molt valorat per l’habilitat i el tracte, fins que entrà com a “donat“, per fer neteges al convent dels dominics de Lima, el primer de l’orde a tot el Perú. Nou anys després, el 1603, va ser admès com a germà coadjutor.
Sovint se’l coneix com el sant de l’escombra, símbol d’humilitat. Els seus contemporanis també en destaquen, una vida espiritual profunda i una gran devoció a l’Eucaristia. De jove havia après els principis de la medicina aborigen, l’ús de les plantes curatives i la relació de confiança entre el que guareix i qui vol ser guarit. Va excel·lir en l’atenció als malalts i li atribueixen, guaricions que semblaven impossibles, de la mateixa manera, diversos miracles. Tranquil, poc parlador, molt treballador i una alegria desbordant. Es presentava als seus pacients amb un “¿Què han de menester avui els germans?” i si els guarits intentaven agrair-lo, fugia dient: “Jo et curo, Déu et salva”.
Potser l’anècdota més famosa és la dels ratolins que es menjaven els ornaments de la sagristia. Quan el prior li va manar posar trampes per caçar-los, sant Martí va parlar amb un dels ratolins i li va demanar que convencés els seus companys perquè deixessin la sagristia i es traslladessin a l’estable, cosa que acceptaren: allà rebien l’aliment del sant. Per això el nostre sant és invocat en cas d’invasió de rates i ratolins.
La seva figura encarna les tres cultures que formaren Amèrica Llatina: índia, espanyola i africana. Morí el 3 de novembre de 1639 i fou canonitzat el 1962. S’acostuma a representar-lo amb un cistell, l’escombra i ratolins.
Sant Ermengol d’Urgell, bisbe
Nascut el 979 fill del vescomte de Conflent, succeí el seu oncle Sala, i fou bisbe d’Urgell del 1010 al 1035. Va ser un home molt actiu, que treballà per la reconstrucció material i espiritual del seu bisbat, especialment en les terres alliberades dels sarraïns. Va promoure la renovació de l’església de Santa Maria, l’actual catedral. Trobà la mort el 1035, mentre col·laborava en la construcció d’un pont sobre el Segre: assegut en una biga, relliscà i caigué daltabaix. Sis anys més tard ja se li tributava culte.
Sant Pere Almató, prevere i màrtir
Nasqué a Sant Feliu Sasserra (el Lluçanès), Estudiant al seminari de Vic, entrà als dominics, i rebé el sacerdoci a Manila, d’on passà al Vietnam, en l’època més forta de la persecució contra els cristians. Fou decapitat per la fe a Tonquín, Indoxina, l’any 1861. Forma part dels 117 sants màrtirs del Vietnam, que se celebren conjuntament el 24 de novembre.
Santa Sílvia de Sicília
Cal recordar que és la mare del papa sant Gregori el Gran, Va viure aproximadament entre els anys 520 i 590. La seva vil·la romana serà transformada en un monestir. De vídua es dedicarà a la contemplació i la caritat. El mateix papa Gregori parla d’ella en els seus escrits, i ressalta la seva fe i el seu esperit de pregària.