Avui, dia 28 d’octubre, celebrem la festivitat de; sant Simó i sant Judes, apòstols; i la de sant Fidel de Como, màrtir.
Sants Simó i Judes (Tadeu), apòstols
Celebrem avui la festa de dos apòstols dels quals gairebé només sabem que van ser escollits per Jesús, per formar part del grup dels seus dotze deixebles més propers.
Sant Simó, és anomenat “zelota” per Sant Lluc; pertanyia, doncs, al grup jueu més intransigent davant la dominació romana, ple de desig per la vinguda del Regne de Déu.
Sant Judes és anomenat pels evangelistes Mateu i Marc com Tadeu, és a dir “de cor ample”, mentre que a l’evangeli de Lluc figura com Judes de Jaume. Ell és el qui en l’evangeli de Joan, fa la pregunta que li obté la promesa: “Qui m’estima guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell“. Se l’atribueix l’epístola canònica que porta el seu nom.
Certes tradicions expliquen que, primerament, sant Simó va predicar a Egipte, mentre que sant Judes es va quedar a Judea, Galilea i Samaria. Posteriorment, tots dos es dirigiren a Síria, Mesopotàmia i Pèrsia, on foren martiritzats. Iconogràficament, se’ls representa amb els instruments del seu martiri: a sant Simó amb una serra i a sant Judes Tadeu amb una destral.
Sant Fidel de Como, màrtir
Va ser un màrtir dels primers segles de l’església. Encara que la seva fama sigui gran, les notícies existents sobre la seva vida, són escasses. Segons diu la tradició, Fidel, era un legionari de l’exèrcit imperial, que es va fer desertor en convertir-se al cristianisme, en el temps en què l’emperador Dioclecià, va publicar els primers edictes contra els seguidors de Crist. Fou arrestat, enjudiciat i condemnat al martiri. Després de mort la seva fama de taumaturg, s’estengué ràpidament. La veritat és que abans de l’any mil, les relíquies de sant Fidel, foren portades a la ciutat de Como, al nord d’Itàlia, a l’església de Santa Eufèmia. Posteriorment, l’any 1572, sant Carles Borromeu, va emportar-se les restes del sant a Milà.