Avui, dia 23 d’octubre, celebrem la festivitat de: sant Joan de Capestrano, prevere; la dedicació de la catedral d’Urgell; i la de sant Pere Pasqual, religiós i màrtir.
Sant Joan de Capestrano, prevere
Joan, nascut a Capestrano, als Abruzzi italians, l’any 1386. Feu la carrera de jurista i arribà a ser governador de la ciutat de Perugia, on fou empresonat quan aquesta fou ocupada. Fou a la presó on escoltà la crida del Senyor i es convertí en prevere dels frares menors. Franciscà ple de talent, tenia un gran poder damunt les masses. Treballà per la reforma del seu orde, primerament a França, després a Itàlia, i recorregué l’Europa central, per lluitar contra l’heretgia de Joan Hus. Finalment, predicà la croada contra els turcs: després d’encapçalar un exèrcit que trencà el setge turc de Belgrad, quan tornava, fatigat i malalt de pesta, moria el 23 d’octubre de 1456. Fou canonitzat en 1690 i nomenat patró dels capellans militars en 1984.
Dedicació de la catedral d’Urgell
La catedral romànica de la Seu d’Urgell, va ser començada per sant Ot l’any 1116 i sembla, que no ha estat mai consagrada. La data d’avui correspon, a la dedicació de l’edifici anterior l’any 1040, promogut per sant Ermengol. La primitiva catedral, estava probablement al lloc anomenat Castellciutat.
Sant Pere Pasqual, religiós i màrtir
Malgrat que hi ha serioses dubtes de la seva historicitat, la tradició parla que nasqué a València, l’any 1225, fill de família mossàrab. Començà estudis amb els benedictins, els continua a París, on obtingué el grau de doctor i s’ordena sacerdot. Tingué de companys d’estudis a sant Bonaventura i sant Tomàs d’Aquino, Fou canonge de la seu de València fins al 1250, quan prengué l’hàbit de l’orde de la Mercè. Més endavant el traslladen a Saragossa, on va ser instructor del fill petit de Jaume I i de la seva esposa Violant d’Hongria.
Segons la tradició, Pere Pasqual va lliurar-se de ple a la predicació, fou fet presoner i portat a Granada. Durant el temps de presó, va escriure obres doctrinals sobre la Immaculada Concepció de Maria. Escrivia en català, tot i que a més del llatí i del grec, coneixia perfectament l’àrab, l’hebreu i l’arameu. Aquesta gran capacitat per les llengües, posada al servei de la causa apostòlica, va acabar per caure captiu dels moros i martiritzat vers el 1300. En el 1670 és proclamat sant. Les seves obres, en llengua original i amb una traducció llatina, foren publicades a Roma el 1907.