Avui, dia 17 d’octubre, celebrem la festivitat de: sant Ignasi d’Antioquia, bisbe i màrtir; i la de sant Florenci d’Orange, bisbe.
Sant Ignasi d’Antioquia, bisbe i màrtir
Ell s’anomenava a si mateix Teòfor (“el qui porta Déu“) i fou el tercer bisbe d’Antioquia, a l’actual Síria, de l’any 70 fins al 107 en què va morir màrtir “molt per les feres per esdevenir així el pa de Crist”. En aquell temps Roma, Alexandria i Antioquia eren les tres grans metròpolis de l’imperi Romà. A Antioquia, com sabem pels Fets dels Apòstols, va sorgir una comunitat cristiana florent: el primer bisbe va ser l’apòstol Pere, com diu la tradició, i allà “va ser on, per primera vegada, els deixebles van rebre el nom de cristians“.
L’any 107, en temps de l’emperador Trajà, Ignasi, fou dut presoner a Roma, i morí a causa del testimoni que va donar de Crist. Viatjant per Àsia, sota la custòdia severa dels guàrdies, a les ciutats en què s’aturava, consolidava les esglésies amb predicacions i exhortacions. Pel camí va escriure set cartes adreçades a diverses esglésies. Aquestes cartes, que ens han arribat de l’església del primer segle com un tresor preciós; i ens mostren amb la seva riquesa espiritual i l’expressió, fruit d’una personalitat forta i carismàtica, com vivien les comunitats cristianes de l’època, i defineix per primera vegada l’Església com a “catòlica”, la funció tripartida del servei dels bisbes, els preveres i els diaques. Cap Pare de l’Església, no ha expressat amb la intensitat d’Ignasi, l’anhel per la unió amb Crist i per la vida en Ell.
Pertany al grup d’antics escriptors cristians coneguts com a “Pares Apostòlics”, és a dir, que van ser deixebles directes dels Apòstols i continuadors de l’obra fundacional de l’Església, i que no es pot descartar que haguessin pogut conèixer al mateix Jesús.
Sant Florenci d’Orange, bisbe
Nascut a les darreries del segle V, fou nomenat el vuitè bisbe a la ciutat d’Orange, en la Provença de la Gàl·lia. Morí en aquesta ciutat l’any 524 amb fama de santedat.