Avui, dia 9 d’octubre, celebrem la festivitat de: sant Dionís, bisbe, i companys, màrtirs; dels preveres sant Joan Leonardi, i sant Lluís Bertran; del sant cardenal Newman; i commemoren el patriarca Abraham i la seva esposa Sara.
Sant Dionís, bisbe, i companys, màrtirs
Segons sant Gregori de Tours, Dionís era un dels set bisbes enviats des de Roma per evangelitzar les Gàl·lies. Fou el primer bisbe de París, on morí màrtir juntament amb dos membres del seu clergat (Rústic i Eleuteri), segurament en la persecució de Deci, cap a l’any 250. Fel seu cos fou llençat al Sena, mentre que els dels seus companys foren enterrats on actualment s’alça la famosa abadia de Saint-Denis, als afores de París.
Sant Joan Leonardi, prevere
Ordenat sacerdot en 1571, a Lucca (Toscana) fundà primer a la seva ciutat una comunitat, per catequitzar joves i adults, així nasqué la Companyia de la Doctrina Cristiana dirigida per laics que en 1574 es convertiria en una família religiosa: La Germandat de Preveres Reformats, els Clergues Regulars, posteriorment anomenats de la Mare de Déu. Després s’instal·là a Roma, on posà les bases de la futura Congregació per a la propagació de la fe, per vetllar per les missions. Morí de la pesta, víctima de la seva caritat, a Roma, l’any 1609. Fou canonitzat en 1938.
Sant Sant Lluís Bertran, prevere
Fou un prevere dominic, que durant set anys predicà l’evangeli entre els indis d’Amèrica del sud, tot defensant els seus drets. Morí, essent prior de València, l’any 1581.
Sant Joan Enric Newman, cardenal
En el segle XIX fou un brillant teòleg, professor universitari d’Òxford, escriptor i poeta. Nasqué a Londres en el 1801, tingué la seva experiència de Déu a quinze anys i es convertí al cristianisme optant per fer-se pastor anglicà i feu els seus estudis a Òxford, on arribar a ser professor. Estudià els Pares de l’Església, les grans figures de l’Església dels primers segles que van articular els fonaments de la fe cristiana. Raonava, però no de forma abstracta, perquè considerava que “és el ser concret qui raona” i “tot l’home es mou”. Abandonà Òxford i es convertí al catolicisme i a Roma fou ordenat prevere, i retornat a Anglaterra entrà a l’Oratori de sant Felip Neri. Després d’una estada a Dublín responent a la petició dels bisbes de crear una universitat catòlica retornà altra vegada a Anglaterra atenent els immigrants pobres i als obrers que acudien a l’Oratori. La seva integritat de vida li valgué ser creat cardenal, i li fou concedida la seva petició de no ser nomenat bisbe. Morí en 1890. Fou canonitzat en el 2019. Els anglicans el celebren l’11 d’agost, data del seu traspàs.
Sant Abraham, Patriarca de l’Antic Testament, i la seva esposa Santa Sara
Abraham, natural d’Ur dels caldeus, en època de migracions sent la crida de Déu: “ves-te’n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré i et convertiré en un gran poble”. I senzillament “se n’anà tal com el Senyor havia dit”, cap a la terra de Canaan, foraster en terra estrangera. Cap al segle XIX aC, el nostre pare en la fe, en veié el dia i se n’alegrà. Déu el declarà just, i esdevingué pare d’una multitud de creients.
El moment més dramàtic de la seva vida fou quan el Senyor posà a prova la seva fer: incomprensiblement li demana que sacrifiqui al seu fill Isaac i quan estava a punt d’ofrenar-lo, un àngel del Senyor atura la seva mà, salvant la vida d’Isaac precisament per la seva immensa fe i obediència. Morí a 175 anys a la terra de Canaan. Dels seus fills Isaac i Ismael, descendeixen respectivament les estirps semites de jueus i àrabs. Des del punt de vista humà, és el pare del poble d’Israel, però des del punt de vista espiritual, serà del poble dels qui han estat cridats a la fe per mitjà de Jesucrist.
Sara, és la dona d’Abraham, per mitjà d’ella contra tota esperança, es realitzaran les promeses de Déu: quan ella té noranta anys, Déu promet a Abraham, que la seva dona tindrà un fill. I Sara, efectivament, serà mare d’Isaac. Al Nou Testament, Sara és presentada com a símbol de fe en Déu, que actua més enllà de tota lògica humana.