Avui, dia 1 d’octubre, celebrem la festivitat de: santa Teresa de l’Infant Jesús, verge i doctora; la de sant Remigi de Reims, bisbe; i la dedicació de la Catedral de Mallorca.
Santa Teresa de l’Infant Jesús, verge i doctora
Teresa de Lisieux, coneguda també com a santa Teresa del Nen Jesús o, més popularment, santa Tereseta, nasqué el 2 de gener de 1873, a Alençon, França. A l’edat de quatre anys quedà orfe de mare, i poc després, la família es traslladà a viure a Lisieux. Carmelita als quinze anys, amb un permís especial que Lleó XIII l’hi donà. Prengué el nom de Teresa del Nen Jesús i de la Santa Faç. En visqué nou d’intensa vida religiosa dreçant el camí de la “infantesa espiritual“, i experimentant en la mateixa existència l’obscuritat de la fe i la claredat de l’amor de Déu: “per a mi, ell ha donat la seva misericòrdia infinita, i és a través d’aquesta que contemplo i adoro totes les altres perfeccions divines (…) Car sap, com un pare, que com més febles som, més necessitem el seu amor”. Penetrada d’una gran responsabilitat eclesial, el seu esperit missioner la feu sentir com ningú, solidària de tothom. Al no ser compresa per les seves germanes del Carmel, Teresa declara que ha rebut “més espines que roses”, però acceptà amb paciència les injustícies que va patir, així com el dolor produït per la seva malaltia, oferint-ho “per les necessitats de l’Església” i “per a llençar roses sobre tots, justos i pecadors”.
L’obra escrita de santa Teresa, presenta un clar interès espiritual, teològic i fins i tot antropològic. Consta de tres manuscrits autobiogràfics, 274 cartes, poemes religiosos, alguna obra teatral i textos dispersos. Morí de tuberculosi pulmonar el 1897, amb només vint-i-quatre anys; i aquell dia va pronunciar el darrer acte d’amor a la terra: “Déu meu… t’estimo”. Considerada per Pius XI com “l’estrella del seu pontificat”, fou ràpidament beatificada i canonitzada en 1925. L’any 1927 és proclamada patrona de les missions, tot i no haver abandonat mai el convent. El 1997 és declarada doctora de l’Església Universal: fou la tercera dona amb aquest títol després de santa Caterina de Sena i santa Teresa d’Àvila.
Sant Remigi de Reims, bisbe
Nascut a la regió francesa de Laon cap a l’any 440, va ser elegit bisbe de Reims molt jove, i fou un personatge rellevant de l’època en què, després de la caiguda de l’imperi romà, es consolidava el regne dels francs, la futura França. L’esdeveniment més recordat del seu pontificat, és haver aconseguit, amb el suport de la reina Clotilde, la conversió i baptisme del rei dels francs Clodoveu. Morí l’any 532.
Dedicació de la Catedral de Mallorca
Abans del període musulmà de l’illa de Mallorca, tenim notícies de bisbes. Però és després de la conquesta d’aquesta ciutat per les tropes del rei Jaume I en 1229 que el bisbe Berenguer de Palou consagra l’altar major en 1230 de l’encara mesquita musulmana. Durant el regnat del rei Jaume II es començarà la construcció de la nova catedral. La darrera clau de volta es col·locà en 1587 i el portal major renaixentista fou beneit el 1601, any de la consagració de la catedral.