Avui, dia 28 de setembre, celebrem: la festivitat de Sant Venceslau, màrtir; de sant Llorenç Ruiz i companys, màrtirs; i del beat Francesc Castelló i Aleu, màrtir.
Sant Venceslau, màrtir
Venceslau nasqué a Praga en el 907, esdevenint de molt jove duc de Bohèmia (part de l’actual República Txeca). Cristianitza el seu país, però la seva forma de governar no agrada al seu germà petit Boleslau que el fa assassinar en el 935. Era d’una gran austeritat de vida, enmig d’una cort de costums brutals. De seguida fou venerat com a màrtir, i recordat pels seus costums exemplars, i pel seu desig de bon govern, en un temps en què cap d’aquestes dues coses no abundaven gaire. Feia almoina a tots els pobres, vestia als despullats i donava menjar als famolencs; acollia els pelegrins. Estimava tots els homes, rics i pobres. La seva tomba, a Praga, aviat esdevingué un centre de pelegrinatges.
Sant Llorenç Ruiz i companys, màrtirs
Avui commemorem el martiri, esdevingut entre 1633 i 1637, de setze cristians que moriren sota cruels tortures al Japó. Tots eren dominics o vinculats a la família dominicana, entre ells nou japonesos, cinc espanyols, un francès i un italià. El cristianisme, inicialment tolerat en els països d’Extrem Orient, començà a considerar-se amenaçador quan, gràcies al treball dels missioners que obtenien moltes conversions, s’estengué ràpidament. En 1633, el Shogun, el líder militar japonès, establí que tots els fidels de la nova religió foren perseguits i empresonats.
Llorenç Ruiz és destacat especialment en el calendari litúrgic, pel fet de ser el primer sant filipí: nascut a Manila, fou un laic casat pare de tres fills que col·laborà amb els dominics en l’evangelització del Japó, fins a trobar el martiri prop de Nagasaki, l’any 1637. Foren canonitzats en 1987.
Beat Francesc Castelló, màrtir
Nasqué a Alacant l’any 1914. Aquell mateix any, a la mort del pare la mare i els tres fills, quan el jove Francesc no tenia ni tres mesos, retornen a Lleida, on tenien la família i casa. Francesc estudià al col·legi dels Germans Maristes, i més tard, a l’Institut Químic de Sarrià. Compaginà el treball professional a una empresa de Lleida amb una gran activitat apostòlica: fou membre de la Congregació Mariana, de l’Acció Catòlica i posteriorment de la Federació de Joves Cristians de Catalunya.
El juliol de 1936, fou detingut i empresonat. Jutjat en judici sumaríssim, per un tribunal popular a la Paeria, confessà la seva fe amb un “sí, soc catòlic“. Llavors el president li digué si volia defensar-se i ell respongué: “No és necessari. ¿Per què? Si ser catòlic és un delicte, accepto gustosament ser delinqüent, ja que la felicitat més gran que pot trobar l’home en aquest món és morir per Crist. I si tingués mil vides les donaria sense dubtar un moment per aquesta causa”. Morí màrtir al cementiri de Lleida, la mitjanit del 29 de setembre de 1936.
Fou beatificat el 2001. D’ell ens han quedat tres meravelloses cartes, que va escriure moments abans d’anar al martiri, que, en paraules de sant Joan Pau II: “són exemple de fortalesa, generositat, serenitat i alegria i model de coherència de la fe professada en la vida i en la mort”.