Avui, dia 27 de setembre, celebrem: la festivitat de Sant Vicenç de Paül, prevere; de santa Judit; i de les beates germanes Fradera, verges i màrtirs.
Sant Vicenç de Paül, prevere
A la França del segle XVII, Vicenç de Paül va donar un nou rostre a l’església amb el seu treball per la dignificació del clergat, el compromís envers els pobres, i la religiositat propera al cor de la gent senzilla. De família pagesa, nasqué el 25 d’abril de 1581 a Pouy, al sud-oest de França. Ordenat prevere, entra en contacte amb eclesiàstics com Pere de Bérulle i Francesc de Sales, i se sent tocat per la pobresa que és present arreu, i per la poca exemplaritat del clergat. Juntament amb Lluïsa de Marillac, l’ajudaren a desplegar els seus dots d’organitzador, al servei dels pobres de tota mena, deixant de banda un cristianisme elitista i la rigidesa jansenista: “si deixeu la pregària per curar un malalt, deixareu Déu per trobar-vos amb Déu mateix: guarir un malalt és com recitar una pregària”. Per als pobres fundà quatre corporacions religioses destacant-ne entre elles: la Congregació de la Missió de preveres, i, la de les Filles de la Caritat, de germanes: “el vostre monestir seran les cases dels malalts; la vostra cel·la, una habitació de lloguer; la vostra capella, l’església parroquial; el vostre claustre, els carrers de la ciutat”.
La seva pietat i el seu bon humor contribuïren a difondre el seu ideal re-cristianitzador: “Viu en el repòs i en la confiança de Déu, avançant en l’alegria de Déu“. Morí a París el 27 de setembre de 1660. Fou canonitzat l’any 1737. En 1883 és proclamat patró de les organitzacions caritatives de tot el món.
Santa Judit, vídua de l’Antic Testament
Judit, vídua jove i virtuosa de la tribu de Manassès, protagonista del llibre veterotestamentari tardà homònim (segle II aC). Amb astúcia, recriminant la covardia dels seus, confiant en la sola força de Déu, es treu els vestits de dol i es posa un vestit elegant, s’ungeix amb perfums i es posa la diadema i totes les joies, i amb la seva serventa es presenta al campament enemic que té encerclada la seva ciutat de Betúlia. Allà sedueix i matà el general de Nabucodonosor, Holofernes, alliberant així Betúlia i salvant el Temple de Déu: “A toc de tambors danseu davant el meu Déu, canteu al Senyor al so dels címbals; entoneu-li un salm de lloança, enaltiu-lo, proclameu el seu nom. El Senyor és el Déu que destrueix les guerres (…). El Senyor totpoderós els ha bandejat, i ho ha fet valent-se d’una dona”.
En paraules de M. Claustre Solé: “La història de Judit és i no és històrica. Potser podríem dir que és un fet històric tot i no ser un relat històric. És un llibre curull de tradició bíblica. Darrere de Judit podem veure tantes i tantes dones que han jugat un paper clau en la salvació del poble. Dones discretes, però valentes que han arriscat molt, tot i que el seu record ha restat en la penombra”.
Beates germanes Fradera, verges i màrtirs
Les germanes Fradera (Carme, Rosa i Magdalena), nascudes a Riudarenes entre els anys 1895-1902, foren tres germanes de la congregació religiosa de les Missioneres del Cor de Maria, dedicada a l’assistència als necessitats i l’educació dels joves, i mortes en la persecució anticlerical dels inicis de la Guerra Civil Espanyola.
En esclatar la guerra les tres germanes reberen l’orde de deixar les comunitats i anar a la casa pairal de Riudarenes, on foren detingudes la matinada del 27 de setembre de 1936: “Estem disposades a morir per la nostra fe. Obriu-los, perquè nosaltres ja estem preparades, i si ens maten, reposarem en Déu i tots vosaltres salvareu la vida”. I la Rosa va dir “adeu-siau, al cel ens veurem tots plegats!”. I foren assassinades el mateix dia després de patir tortura, al bosc dels Hostalets, prop de Lloret de Mar. Sebollides als cementiris de Riudarenes i Girona, des del 1974 les despulles de les monges, descansen a la Casa Mare de la congregació a Olot. Foren beatificades el 2007