Avui, dia 24 de setembre, celebrem: la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè; i la de sant Gerard, bisbe.
La Mare de Déu de la Mercè
Avui, diada de la Mercè, advocació mariana originària de Barcelona i lligada a la fundació de l’orde de la Mercè (mercedaris). Segons la tradició, la Mare de Déu de la Mercè s’aparegué simultàniament la nit del 2 d’agost de 1218, a sant Pere Nolasc, al jurista i conseller reial sant Ramon de Penyafort i al rei Jaume I, per manar-los la fundació d’un orde per a redempció dels captius. L’orde es fundà el 10 d’agost a la catedral de Barcelona en presència del rei i rebran com escut la creu blanca sobre camp vermell, titular de la catedral de Barcelona i les quatre barres de la corona catalanoaragonesa. Aquesta fou confirmada pel papa Gregori IX en 1235. El seu carisma és ben actual: encara hi ha persones captives a les presons, encadenades per les drogues i per cors endurits, incapaços d’estimar.
La seva advocació és constatada vers el 1230, i hom li dedicà el primer temple a mitjans de segle XIII. La imatge actual és una talla de fusta gòtica del segle XIV, probablement obra de Pere Moragues. Nomenada patrona de Barcelona per un vot que va fer el Consell de Cent el 1687 agraint-li la seva ajuda a les pestes, la sequera i especialment per una plaga de llagostes. Innocenci XII, estengué el seu culte a tota l’Església. Fou coronada canònicament el 1888 durant l’Exposició Universal.
Sant Gerard, bisbe
Va néixer el 980, era d’origen llombard i fou un monjo venecià, que per la seva influència i caràcter just, fou nomenat bisbe de Csanad, Hongria, el 1030. Fou fidel conseller de sant Esteve, bon administrador eclesiàstic i preceptor del fill del rei d’Hongria, el príncep Emeric. És recordat com una persona sabia i bondadosa. Morir martiritzat el 24 de setembre de l’any 1046. El 1083 el rei Ladislau I, d’Hongria, aconseguí que el papa Gregori VII, canonitzés a sant Esteve, sant Emeric i sant Gerard.