Avui, dia 21 de setembre, celebrem: la festivitat de Sant Mateu, apòstol i evangelista; la dedicació de la catedral de Girona; i la dels profetes de l’Antic Testament Jonàs i Dèbora.
Sant Mateu, apòstol
Sant Mateu és un dels dotze apòstols, qui, segons la tradició, va escriure un evangeli en llengua aramea adreçat als cristians d’origen jueu, i que seria la base de l’evangeli que actualment porta el seu nom. En aquest evangeli se’ns explica que Mateu, era un publicà, un recaptador d’impostos al servei dels romans a Cafarnaüm, que va deixar el seu negoci per seguir Jesús per formar part dels Dotze. Oferí un gran banquet a Jesús, suscitant el desconcert i les crítiques dels escribes i fariseus perquè Jesús seia a taula amb publicans i pecadors. La resposta de Jesús impressionà a Mateu: “El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts”.
Ja en el segle II, sant Ireneu de Lió diu: “Mateu, després d’haver predicat als hebreus, va publicar en la seva llengua un escrit evangèlic”. A Mateu s’acostuma a representar-lo com un home “alat” perquè el seu evangeli, comença amb la llista dels avantpassats de Jesús.
Dedicació de la catedral de Girona
La diòcesi de Girona, que incorporà l’antic bisbat d’Empúries, es remunta al segle V i trobà protecció, després de la invasió musulmana, en Carlemany el 814. L’última consagració de la catedral de Girona data del 21 de setembre de 1038, perquè la seu actual, construïda al llarg de quatre segles a partir del 1312 i utilitzada tan bon punt estigué enllestit l’absis, no rebé nova dedicació. El 1680 començà la construcció de la façana que s’acabà en 1961. La catedral és l’església del bisbe, i és com la casa pairal de tots els cristians de la diòcesi.
Sant Jonàs, profeta de l’Antic Testament
El llibre bíblic que porta el nom de Jonàs, ens narra la història d’aquest profeta que és enviat per Déu, a predicar la conversió als habitants de Nínive, opressors d’Israel. Jonàs no fa cas de Déu, fuig en un vaixell en direcció contrària, i acaba engolit per un gran peix, estant dins del seu ventre durant tres dies i tres nits. Déu el salva, i Jonàs complirà la seva missió. I quan, gràcies a la seva predicació, els ninivites es converteixen, Jonàs no accepta que Déu els perdoni, i Déu li ha de fer entendre que ell estima tothom, no només els israelites, manifestant la voluntat de salvació universal de Déu.
Dèbora, profetessa i jutgessa de l’Antic Testament
Dèbora, de l’hebreu Deborah, que significa “abella”. A l’antiguitat va esdevenir popular per ser el nom, d’una profetessa i la quarta jutgessa israelita i l’única dona que ocupà aquest càrrec. El càntic de victòria que porta el seu nom és un dels més antics conservats (segles XII a XI aC) i recull les experiències del poble naixent quan es va assentant a Canaan i protagonitzada per la jutgessa Deborah i per la justiciera Jael.
La seva figura ha estat evocada per diversos pares de l’Església Així sant Ambrós digué d’ella: “una dona es convertí en jutge; una dona que ho posà tot en ordre; una dona que triomfà; i que s’uní a la batalla; ensenyà als homes a la guerra sota el consell d’una dona”. I sant Jerònim: “una vídua governa el poble, una viuda dirigeix exèrcits, una viuda tria generals, una vídua determina guerres i ordena triomfs. Així, no és la naturalesa la que causa la feblesa. No és el sexe, sinó el valor el que fa fort”. I sant Joan Crisòstom: “Res és més poderós que una dona piadosa i sensible per posar un home en ordre i modelar la seva ànima com ella vulgui (…). Les dones han preservat nacions senceres, perquè Dèbora i Judit exhibiren èxits dignes dels homes; així ho fan també deu mil dones”.
En el camp de la física, el número de Deborah, utilitzat per caracteritzar en quin grau és fluid és un material, fa referència al seu càntic: “Les muntanyes van fluir al teu davant, Senyor”.