Avui, dia 11 de setembre, celebrem la festivitat de: beat Bonaventura Gran, religiós; de santa Eugènia, màrtir; i la dels sants Protus i Jacint, germans màrtirs.
Beat Bonaventura Gran, religiós
Miquel Baptista Gran, nasqué en 1620 a Riudoms, Tarragona, en el si d’una família pobre. Malgrat que volia ser religiós, seguí les indicacions paternes i a l’edat de 18 anys es casà, però la seva esposa moria 16 mesos després. Un cop enviudat, després de superar les negatives del provincial franciscà, però no es descoratjà: “Vostra referència fa bé de negar-me el sant hàbit, perquè reconec que soc indigne d’ell , com també inútil pels oficis de germà llec, però al capdavall s’ha de fer el que Déu vol i té disposat”. Aquestes paraules penetraren al cor del superior que va abraçar al jove vidu i així el nostre beat ingressà a l’orde franciscà del convent d’Escornalbou professant més tard com a frare llec en 1641 amb el nom de Bonaventura. A Catalunya visqué als convents d’Escornalbou, Móra d’Ebre, Figueres i Terrassa. En 1658 fou enviat a Roma on treballà per un retorn a l’espiritualitat franciscana dels orígens. Protegit pel papa Alexandre VII i ajudat per diversos cardenals fundà els Framenors Reformats de la província romana enl Sant Retiro, quatre convents entre el que es troba el del Sant Bonaventura. Molt venerat per la seva santedat pels papes i el poble, morí a Roma en 1684. Fou beatificat en 1909 i les seves despulles es conserven a Riudoms des que van ser portades des de Roma en 1972.
Santa Eugènia, màrtir
És una màrtir de mitjan segle III. El seu culte va estar molt estès des dels primers segles. Segons la tradició, Eugènia era filla de Felip, prefecte d’Alexandria i va ser educada en filosofia. Els seus esclaus Protus i Jacint li donaren a llegir les cartes de sant Pau, i així es convertí a la fe de Crist. Volent conservar la seva virginitat i coneixent que el seu pare la volia casar, va fugir de casa vestida d’home juntament amb els seus dos esclaus. Es refugià en un monestir masculí amb la seva falsa identitat masculina, i amb el seu exemple virtuós esdevingué monjo i més tard fou elegida abat. Acusada falsament d’adulteri per una dona, en el judici que presidia el seu pare es va revelar la seva condició femenina i va ser exonerada. El seu pare en reconèixer la identitat de la seva filla es va convertir a la fe i més tard arribaria a ser bisbe d’Alexandria i màrtir. Posteriorment, Eugènia i la seva família es van traslladar a Roma on convertiren a molts, però poc després serien martiritzats.
Sants Protus i Jacint, màrtirs
Aquests dos germans eren esclaus eunucs de santa Eugènia i convertits a la fe en Crist. Dedicats a l’estudi de les Sagrades Escriptures en un monestir d’Egipte, passat un temps, van marxar tots tres cap a Roma. Arribats a aquesta ciutat sota el mandat de l’emperador Julià, foren detinguts i cruelment flagel·lats fins a morir.