Avui, dia 27 d’agost, celebrem la festivitat de: santa Mònica; i la de sant David Lewis, màrtir.
Santa Mònica, mare de Sant Agustí
Nascuda el 331 a Tagaste, l’actual Algèria, en una casa creient cristiana. Va viure de manera exemplar la seva missió d’esposa i de mare. Fou donada en matrimoni al pagà Patrici, de qui tingué 3 fills, un dels quals fou sant Agustí. Patrici era colèric i no s’estava de tenir relació amb altres dones, però Mònica l’ajudarà a descobrir la bellesa de la fe en Crist. Després de la mort d’ell, Mònica, dona d’una gran intel·ligència i decisió buscarà que el seu primogènit Agustí sigui un bon cristià i despunti socialment. Agustí abandonarà la fe, i començaran les llàgrimes i pregàries de Mònica. Agustí fugirà a Milà on arribarà a ser professor de retòrica. Però cap allà anirà Mònica i no pararà fins a la conversió del seu fill.
Un cop convertit decidiran tornar a Àfrica, i hi tindran intensos diàlegs espirituals. A un d’ells es refereix l’anomenat “èxtasi d’Òstia”, al port de Roma, i que és narrat per sant Agustí en el seu llibre autobiogràfic de les Confessions. “Fill meu, quant a mi, en aquesta vida ja no em queda res que em faci goig. No sé què faig aquí ni per què hi estic (…). Només hi havia una cosa que em feia desitjar romandre una mica més en aquesta vida, i era veure’t cristià catòlic abans de morir. I el meu Déu m’ha concedit amb escreix aquesta gràcia, ja que veig que menysprees la felicitat terrenal i et lliures a servir-lo, ¿Que hi faig, doncs, aquí, en aquest món?”. Pocs dies després d’aquesta conversa es va posar malalta i nou dies després, als 56 anys d’edat, va sortir d’aquest món. Era l’any 387.
Sant David Lewis, màrtir
Va néixer l’any 1616 a Abergavenny, Gal·les. Pertanyia a la Companyia de Jesús, i havia estat ordenat sacerdot a Roma. Retorna’t al seu país, durant més de trenta anys va celebrar d’amagat els sagraments. Es destacà per la seva caritat envers els malalts i els pobres. En el transcurs del regnat de Carles II fou delatat, processat i finalment martiritzat a la ciutat d’Usk, Gal·les, per la seva condició de sacerdot.
Fou penjat i esquarterat, un 27 d’agost de l’any 1679. En la seva prèdica abans de morir digué: “Soc un sacerdot catòlic romà de la Companyia de Jesús. Beneeixo Déu, perquè m’ha cridat a aquesta vocació. He estat condemnat per dir Misses, per escoltar confessions i administrar sagraments. Dir Missa és la més antiga i lloada litúrgia de la santa Església. Tot el que he fet està relacionat amb la meva religió. Moro, per tant, per la meva religió catòlica”. Fou canonitzat en 1970.