Avui, dia 21 d’agost, celebrem la festivitat de: sant Pius X, papa; i la de sant Sidoni Apol·linar, bisbe.
Sant Pius X, papa
Amb un historial semblant al qui tindria Joan XXIII, Giuseppe Melchior Sarto, esmerçà les energies en els afers interns de l’església, fins al punt que del seu pontificat, arrenquen certs moviments de renovació, que tardarien cinquanta anys a desenrotllar-se plenament. Nascut a Riese, al nord d’Itàlia, l’any 1835 va ser el primer papa de l’època contemporània, que no procedia de la classe benestant. Va ser ordenat prevere el 1858, rector del seminari de Treviso, bisbe de Màntua, i cardenal patriarca de Venècia el 1893. Finalment, va ser escollit pontífex i va prendre el nom de Pius X.
Fou un home profundament religiós, de gran senzillesa i santedat. Les seves actuacions socials i polítiques, adoptaren una línia clarament conservadora, però, en canvi, promogué una important tasca intraeclesial en el camp de la catequesi, la litúrgia, la formació del clergat i les missions, que donaren fruits importants. Destaca el catecisme que porta el seu nom, amb preguntes i respostes. Lluità contra el modernisme i les lleis anticristianes franceses, inicià la reforma del Dret Canònic, de la Cúria romana, fomentà la participació activa en la litúrgia (cantar la missa i no cantar “durant” la missa) i l’anticipació de la comunió als set anys.
Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, Pius X, va intentar per diversos mitjans, que s’arribés a un alto el foc, però les potències implicades no s’hi van avenir. Aquest gest de pau, va ser un dels últims del papa, poques setmanes abans de morir, el 1914. Fou canonitzat per Pius XII el 1954.
Sant Sidoni Apol·linar, bisbe
Va néixer a Lió cap a l’any 431. Era prefecte de la ciutat de Roma quan fou ordenat bisbe de Clarmont d’Alvèrnia, al sud de França. Era una persona intel·ligent i posseïa una gran fortalesa cristiana. Destacà per la seva caritat donant als pobres la seva fortuna i fundà diversos monestirs. Va defensar la regió d’Alvèrnia contra els visigots i els seus escrits són una important font històrica. També va escriure poesia i unes 147 cartes. És considerat com el darrer representant de la cultura clàssica. Fou un Pare de l’Església i insigne doctor. Morí a Clarmont vers l’any 489.