Avui, dia 17 d’agost, celebrem la festivitat de: sant Jacint, prevere; de santa Beatriu de Silva, religiosa; de sant Cerat, bisbe; i del sant patriarca Isaac.
Sant Jacint de Cracòvia, prevere
Aquest polonès nascut a Silèsia vers el 1183, estudià a Praga, feu dret a Bolònia i cursà teologia a París. Fou canonge de Cracòvia, i en una visita a Roma cap a l’any 1220 conegué a sant Domènec de Guzmán, fundador dels dominics i, juntament amb un company, prengué l’hàbit dels frares predicadors. Retornat a Polònia fundà el primer convent dominicà i inicià una àmplia tasca predicadora que el dugué fins a Kiev, Prússia i Lituània. S’adormí en el Senyor l’any 1257, havent fundat nombrosos convents dominicans. Fou canonitzat en 1594. És patró de Polònia.
Santa Beatriu de Silva, religiosa
Filla del conseller del monarca portuguès i primer governador lusità de Ceuta, nasqué vers l’any 1424. Des de petita estava molt vinculada als franciscans. Fou duta a la cort de Castella, com a dama d’honor de la reina, amb la qual tingué problemes per raons de gelosia de la seva bellesa, fins que fugí a un convent dominicà de Toledo, on es dedicà a les obres de caritat i a rebre gent diversa que li demanava consell. Isabel la Catòlica li cedí un edifici per a edificar un nou convent on inicià la nova família religiosa: l’Orde de la Immaculada Concepció (Concepcionistes), aprovada just abans que ella morís l’any 1491. Poc després, en 1511, l’orde adoptà una regla pròpia, però vinculada a l’òrbita franciscana, essent conegudes des de llavors com a concepcionistes franciscanes. Fou canonitzada en 1976.
Sant Cerat de Grenoble, bisbe
En el segle V, va ser bisbe de Grenoble i va tenir tractes amb el papa Lleó, a qui va escriure una carta. El monofisisme oriental, havia penetrat a l’Occident, de la mà dels gots. Aleshores Cerat, en l’escrit, esperonava al papa contra aquestes tesis, perquè el cas és que els arrians li van fer la vida impossible.
Sant Isaac, patriarca de l’Antic Testament
Relatat pel llibre del Gènesi, és un dels patriarques del poble d’Israel, fill d’Abraham i Sara, pare d’Esaú i Jacob. Sota el prisma bíblic, el patriarca Isaac, és una figura de transició entre Abraham i Jacob. El nom és un cant a les forces positives de l’existència. La promesa d’un futur pròsper, “Déu proveirà” es va concretar en Isaac, protagonista justament amb el seu pare Abraham, d’un episodi fonamental de la història sagrada: l’escenificació del moment en què la nostra civilització va fer un tomb, en canviar el perfil del seu Déu i rebutjar els sacrificis humans.