Avui, dia 11 d’agost, celebrem la festivitat de: santa Clara d’Assís, verge; i la de santa Susanna de Roma, verge i màrtir.
Santa Clara d’Assís, verge
Nasqué a Assís el 1193, en el si d’una família noble havent rebut una sòlida formació. De petita l’havien promès amb un cavaller de la ciutat. Als 18 anys fugí de casa seva i anà a la Porcíuncula on era sant Francesc amb qui s’identificava plenament amb el seu ideal. Sant Francesc d’Assís li tallà els cabells, la vestí amb una túnica de llana crua i li troba un lloc on refugiar-se en un monestir benedictí proper. El seu pare tracta inútilment de convèncer-la de tornar a casa. S’establí amb altres companyes a l’església de Sant Damià on visqué en comunitat amb el nom de Germanes Pobres, més conegudes com a clarisses i amb santa Clara com abadessa.
Així, sant Francesc i santa Clara creen el segon orde franciscà. La pobresa material, la riquesa espiritual, la clarividència i una fe viva, van marcar la vida de santa Clara i de la seva comunitat. És la primera dona que escriu una Regla i obtenir l’aprovació pontifícia. Aquesta regla defineix el carisma de les monges en una vida de clausura, contemplativa i de pregària, amb un èmfasi especial en la pobresa i el desig d’observar l’Evangeli.
Una nit de Nadal, malalta no pot assistir a la celebració dels frares, i ella, absorta en les seves pregàries, contempla a les parets de la cel·la els ritus que se celebren en aquells moments a la Porciúncula: per aquest motiu fou declarada en 1958 patrona de la televisió i les telecomunicacions.
S’adormí en el Senyor l’11 d’agost de 1253; les seves darreres paraules foren d’acció de gràcies: “Senyor, Vós que m’heu creat, sou beneït”. Fou canonitzada dos anys després.
Santa Susanna de Roma, màrtir
Va ser una màrtir romana del segle III a la qual va ser dedicada en el segle VI una basílica prop de les Termes de Dioclecià que encara existeix avui. Segons una llegenda tardana, era oriünda de Dalmàcia i filla d’una família noble, que, en negar-se a fer un sacrifici a Júpiter i de no voler abjurar de la fe, fou decapitada un 11 d’agost del 294.
Susanna és un nom d’origen semític que vol dir lliri. De l’àrab ens ha arribat la paraula catalana “assutzena”, flor més coneguda com a lliri blanc o lliri de sant Antoni.