Avui, dia 1 d’agost, celebrem la festivitat de: sant Alfons M de Liguori, bisbe i doctor; de sant Feliu (o Fèlix), màrtir de Girona; i de les santes verges i màrtirs: Fe, Esperança i Caritat.
Sant Alfons M de Ligouri, bisbe i doctor
Va néixer prop de Nàpols el 1696 en el si d’una noble família napolitana, anomenat “el més sant dels napolitans i el més napolità dels sants”. Doctor en dret Civil i Canònic, als 30 anys deixà la vida curial per dedicar-se a l’apostolat sacerdotal, amb una predicació que arribava tant a l’erudit com a la gent senzilla: “sols he de buscar la glòria de Déu, la santificació de la meva ànima i la salvació del meu proïsme, a costa fins i tot de la vida”. Fundà la Congregació del Santíssim Redemptor “per predicar a les ànimes més abandonades, especialment les més pobres, la Paraula divina”.
Després de rebutjar-ho diverses vegades, finalment fou nomenat bisbe de Santa Àgata dels Gots amb una gran activitat: missions populars, atenció als pobres, tenir cura dels seus sacerdots: “No hi ha gent dèbil i gent forta en l’espiritual, sinó gent que no resa i gent que sí que sap resar”. Ho deixà quinze anys després a causa d’una artritis deformadora, retirant-se a la Campània, entre treballs i dificultats. Va escriure nombrosos llibres de teologia moral i també sobre la Mare de Déu. S’adormí en el Senyor l’1 d’agost del 1787. Canonitzat en 1839, en 1871 fou declarat Doctor de l’Església i en 1950 “protector celestial de tots els confessors i moralistes”.
Sant Feliu de Girona, màrtir
És el màrtir més il·lustre de Girona, mort l’any 304 a la persecució de Dioclecià i venerat ininterrompudament. Cantat ja a finals del segle IV pel poeta Aureli Prudenci: “la petita Girona, rica en santes relíquies, presentarà la glòria de Fèlix”. La tradició el considera mercader vingut d’Àfrica juntament amb sant Cugat, per estendre l’evangelització, i per això també se’l coneix com a Fèlix Africà. La seva passió, datada en el segle VII, recull les seves paraules “heu provat, Senyor, el meu cor, i m’heu visitat de nit; m’heu examinat amb foc i en mi no heu trobat iniquitat”.
Santes Fe, Esperança i Caritat, verges
El martirologi romà nomena avui les santes verges, filles de santa Sofia, jovenetes de 9 a 12 anys, que van guanyar la corona del martiri sota l’autoritat de l’Emperador Adrià en el segle II, mortes en un 1 d’agost. La seva sepultura es troba a prop de la tomba de Santa Cecília, a les catacumbes de sant Calixt a Roma. Les tres germanes formen la triada de les virtuts teologals.