Avui, dia 28 de juliol, celebrem la festivitat de: santa Caterina Tomàs, verge; del beat Urbà II, papa; de sant Pere Poveda, prevere i màrtir; i de sants màrtirs de Milà, Nazari i Cels.
Santa Caterina Tomàs, verge
Caterina Thomassa nasqué a Valldemossa, a la serra de Tramuntana de Mallorca, en 1531 (dita així, amb el costum de l’època de feminitzar el cognom). De família pagesa, quedà orfe de molt jove, i fou acollida primer per l’avi patern i després pel germà gran. Ingressà al monestir de canongesses regulars agustinianes de Santa Maria Magdalena on portà una vida de penitència i servei.
La seva fama de saviesa i prudència va fer que moltes persones acudissin a ella buscant consell i ajuda, així com una nombrosa correspondència: “Prec-vos que tingueu bona esperança que nostre Senyor serà sempre amb vós en tota cosa, i si no teniu tan promptament lo que voldríeu, pensau que no ho mereixeu i així com el Senyor és vertader Pare, sap los seus fills que han menester, i lo que Ell vol donar, vol que nosaltres moltes vegades li ho demanem i no ens cansem”. Les seves “Cartes espirituals” posen de manifest la seva experiència mística. Reposà en la pau del Senyor l’any 1574 i fou pujada als altars el 1930. És la primera filla de les Illes canonitzada.
Beat Urbà II, papa
D’origen francès, deixeble de sant Bru a Reims i ingressà com a monjo al monestir de Cluny, on arribà a ser prior. Un cop elegit papa el 1088, feu progressar la reforma gregoriana, combaté la simonia i la corrupció del clergat, defensà l’Església davant els poders seculars en plena disputa de les investidures entre el papat i les monarquies europees que es disputaven l’autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics, i treballà per la disminució de la influència bizantina de Sicília i el sud de la península Itàlica. També proclamà la primera croada en 1095 amb la idea de recuperar Jerusalem i la resta de Terra Santa, però no arribà a veure-ho perquè morí quatre anys més tard. Fou beatificat en 1881.
Sant Pere Poveda, prevere
Sacerdot nascut a Linares, Jaén, en 1874, treballà convençut que l’escola era mitjà de regeneració social i de justícia envers els necessitats. Escrigué nombrosos opuscles i fundà a Oviedo en 1911 la primera acadèmia de mestres, bressol de la Institució Teresiana. En 1913 és canonge de la catedral de Jaén, i en aquesta ciutat segueix impulsant l’Obra de les Acadèmies Teresianes, fundant la primera Acadèmia-Internat dirigida per Josefa Segovia, acadèmies que es multiplicaren en altres ciutats d’Espanya. La Institució Teresiana rebrà l’aprovació diocesana de Jaén en 1917 i serà aprovada per la Santa Seu en 1924. Actualment, és una associació Privada de Fidels integrada només per laics que es comprometen a viure la seva missió i espiritualitat des del testimoni personal, el treball professional i la vida familiar: “exteriorment sereu com tots, però us distingireu en la santedat de vida”. En 1922 el nostre sant es trasllada a Madrid al ser nomenat Capellà Reial i allà continua impulsant la Institució i relacionant-se amb nombroses associacions del món educatiu. Morí a Madrid a mans dels milicians tot just esclatada la guerra civil, el 28 de juliol de 1936. Fou canonitzat en 2003.8
Sants Nazari i Cels de Milà, màrtirs
Els cossos d’aquests màrtirs foren descoberts per sant Ambròs de Milà.
La llegenda parla del fet que Nazari tenia per pare un pagà i mare cristiana. El pare volia fer-lo sacerdot dels déus pagans, però la mare aconseguí que el bategessin. De jove es va dedicar a la predicació i això li va costar ser exiliat de Roma. Passant per Milà coneix els sants Gervasi i Protasi i posteriorment se n’anà a predicar per la Gàl·lia. Allà la mare de Cels, un noi de nou anys, li va confiar el seu fill que ell va criar com a cristià. Després d’anys de predicació a la Gàl·lia i als Alps on van convertir molts al cristianisme, finalment van tornar a Milà on foren decapitats com a màrtirs.