Avui, dia 27 de juliol, celebrem la festivitat dels sants màrtirs: Cugat, Juliana i Semproniana a casa nostra; Aureli i Natàlia, a Còrdova; i també la del papa sant Celestí I.
Sant Cugat, màrtir
Aquest màrtir va néixer al nord d’Àfrica al segle III i va ser cantat pel poeta Aureli Prudenci a finals del segle IV que diu que, el dia del judici “Barcelona s’alçarà, ben confiada en l’insigne màrtir Cugat”. Segons la tradició era un mercader que juntament amb el seu company Feliu van desembarcar a Barcelona amb l’objectiu d’evangelitzar aquestes terres. Cugat es va quedar a Barcelona i Feliu va anar a Girona. Sant Cugat va patir martiri probablement el 25 de juliol de l’any 303 o 304, víctima de la gran persecució de Dioclecià i Maximià. Posteriorment, la seva festa es va traslladar al dia 27 en coincidir amb la de l’Apòstol sant Jaume. Segurament va ser mort a Barcino i sepultat primerament prop d’on es trobava l’església de Sant Cugat del Rec o del Camí. En el Vallès, en el lloc anomenat Octavià, i sobre les antigues restes d’una antiga fortalesa romana inacabada, en el segle V es construí un edifici sepulcral i posteriorment un temple paleocristià dedicat a Sant Cugat Octavià, en l’actual claustre del futur monestir.
Durant la invasió musulmana, les restes del sant foren traslladades a Saint-Denis, a França. Cal tenir en compte que, fruit de la renovació litúrgica carolíngia del segle IX, els nous bisbes francs de Barcelona volgueren potenciar la figura de santa Eulàlia, en detriment dels antics sants de tradició visigòtica com ara sant Cugat. Així, al retornar part de les relíquies de França, no anaren a Barcelona sinó al monestir de Sant Cugat Octavià, on els monjos les col·locaren sobre l’altar i preservaren litúrgicament la memòria del màrtir. En aquesta mateixa època els monjos van redactar una nova passió que situava l’execució i el martiri al lloc del monestir, intentant desvincular el sant de la seva antiga sepultura barcelonina. El monestir esdevindrà el centre de l’actual ciutat de Sant Cugat del Vallès, que ha venerat durant mil anys la memòria del nostre màrtir.
Santes Juliana i Semproniana, màrtirs
Les Santes, patrones de Mataró, segons certes llegendes molt tardanes parlen del fet que havien nascut a Iluro, que foren deixebles de sant Cugat i que van ser descobertes mentre enterraven cristianament el cos del màrtir. Com que es van negar a abjurar de la fe cristiana, sotmeses a tortura, foren executades. Les restes de les Santes es veneraven al monestir de Sant Cugat del Vallès fins que després de la desamortització foren traslladades a Mataró. La seva festa, com també la del seu mestre, es va traslladar al 27 de juliol.
Sants Aureli i Natàlia, màrtirs
Aureli era un cristià de Còrdova que es va casar amb una pagana anomenada Natàlia, la qual posteriorment es va convertir al cristianisme amb el nom de Liliosa. Durant la persecució sarraïna del segle IX, juntament amb altres cristians, es van adreçar al governador per reivindicar el cristianisme enfront de l’Islam i per aquest fet foren executats un 27 de juliol de l’any 852.
Sant Celestí I, papa
Elegit papa l’any 422, es va preocupar que l’Església es mantingués en la veritable fe i ampliés els seus límits. Va promoure el concili d’Efes, en el qual ses va condemnar Pelagi i Nestori, i es va proclamar Maria com a Mare de Déu. Va instituir l’episcopat a la Gran Bretanya i Irlanda. Morí l’any 432.