Avui, dia 26 de juliol, celebrem la festivitat de: sant Joaquim i santa Anna, pares de la Verge Maria; i la del sant Titus Brandsma, màrtir.
Sant Joaquim i santa Anna, pares de la Verge Maria
Els noms dels pares de la Mare de Déu provenen d’ambients judeocristians de la primera meitat del segle II. El culte a Anna va créixer a partir dels segles VI, mentre que el de Joaquim fou molt més tardà, a partir del XIV, consolidant-se en el XVI. Els pares de Maria (i avis de Jesús) són recordats com a fidels israelites que esperaven l’acompliment de les promeses de Déu, i en aquesta esperança devien educar aquella noia que Déu mateix va triar com a mare per fer-se home.
La llegenda àuria parla del fet que Joaquim, que era de Galilea, es va casar amb Anna, que era de Betlem. Tots dos eren justos i per complir la voluntat de Déu tenien clara la consciència que la riquesa havia de ser distribuïda: feien tres parts del que guanyaven: una per al temple i els que estaven al seu servei, una altra pels pelegrins i els pobres i la tercera per ells i la seva família. Igualment, la llegenda convida a no rebutjar ningú perquè pateixi alguna desgràcia ni enlluernar-se davant ningú perquè hagi tingut èxits del tipus que sigui.
Sant Titus Brandsma, màrtir
Anno Brandsma nasqué en 1881 en una població del nord d’Holanda. En fer-se carmelita en 1898 prengué el nom de Titus homenatge al seu pare, que es deia. S’ordenà prevere en 1095 i en 1909 és enviat a Roma per doctorar-se en filosofia. Fou consiliari de periodistes, professor de filosofia i rector a la universitat de Nimega. Es va enfrontar a les teories nazis presentant-les com a neopaganes: “El neo-paganisme pot repudiar l’amor, però la història en ensenya que malgrat tot sortirem victoriosos d’aquest neo-paganisme a través de l’amor (…). Si el nazisme renega de l’amor, serà amb l’amor que vencerem a aquest nou paganisme”.
Quan les tropes alemanyes envaïren Holanda va continuar amb la seva oposició al nazisme fins que finalment fou detingut i quan va saber que seria deportat al camp de concentració de Dachau va dir “allà també trobaré amics i Déu és arreu”. Allà aquest místic va ser un gran suport moral i espiritual pels seus companys presoners, fins que finalment fou executat amb una injecció letal el 26 de juliol de 1942. És conegut com el primer periodista màrtir i heroi cristià d’Holanda. Fou canonitzat en 2022.