Avui, dia 22 de juliol, celebrem la festivitat de: santa Maria Magdalena; i la del beat Jacob Lomardie, màrtir.
Santa Maria Magdalena, deixeble del Senyor
Fou una de les dones que anaven seguint Jesús de Galilea: “L’acompanyaven els Dotze i algunes dones que havien estat curades d’esperits malignes i de malalties: Maria l’anomenada Magdalena de la qual havien sortit set dimonis” (Lluc 8:2).
Els evangelis ens diuen que les dones, a diferència dels Dotze, no van abandonar Jesús a l’hora de la Passió. Entre aquestes destaca Maria Magdalena que romangué fidel al peu de la Creu i a la vora del sepulcre, i tingué l’honor de ser la primera testimoni de la resurrecció del Senyor, la primera a veure el sepulcre buit i comprovar la veritat de la seva resurrecció. Com diu sant Gregori el Gran: “primer cercà i no el trobà, perseverà en la cerca, i per això el va trobar; el desig ajornat creixia i aquesta creixença feu que trobés el que cercava”. Crist té una especial consideració i misericòrdia envers ella que li manifesta el seu amor quan el busca a l’hort amb angoixa i sofriment, amb “lacrimas humilitatis” com diu sant Anselm.
Precisament, perquè esdevingué testimoni presencial de Crist ressuscitat, Maria Magdalena fou també la primera a anunciar als deixebles la joia de la resurrecció del Senyor. Segles més tard, sant Tomàs d’Aquino li dedicà el singular qualificatiu “d’Apòstola dels Apòstols”: ella és testimoni de Crist ressuscitat i anuncia el missatge de la resurrecció del Senyor, com la resta dels apòstols.
Beat Jacob Lombardie, prevere i màrtir
Nascut Limoges, França, en 1737 i ordenat prevere en 1763. En temps de la terrible persecució de l’església durant la Revolució Francesa es negà a jurar la Constitució Civil del Clergat, i per això fou expulsat de la parròquia i es refugià a Limoges on fou arrestat i empresonat. Finalment, el 5 de maig de 1794 fou reclòs en una petita embarcació en la costa de Rochefort en condicions infrahumanes. Allà emmalaltí, se li negà qualsevol auxili quedant-se amb la pell i els ossos. Va portar la seva situació amb alegria i paciència, demostrant durant el seu captiveri la seva fidelitat. Morí màrtir el 22 de juliol de 1794 i beatificat en 1995.