Avui, dia 19 de juliol, celebrem la festivitat de: les santes Justa i Rufina, verges i màrtirs; de santa Macrina, verge; de santa Àurea, màrtir; i del beat Pere de Cadireta, màrtir.
Santes Justa i Rufina, verges i màrtirs
Segons una sòlida tradició, eren dues germanes cristianes nascudes de família humil a Sevilla cap a l’any 270. Alfareres de professió, a finals del segle III, i amb motiu d’una processó pagana, confessaren la fe en el Crist, tot refusant d’oferir per al culte d’Adonis, els atuells de terrissa amb els que es guanyaven la vida. Això va desencadenar una baralla que les portà a la presó on van ser torturades per fer-les apostatar. Finalment santa Justa morí a la presó i santa Rufina a l’amfiteatre. Les santes són especialment venerades a Sevilla, Manises i Orihuela.
Santa Macrina la jove, verge
Nascuda a Capadòcia vers l’any 327, primogènita de deu fills, i germana dels sants Basili el Gran, Gregori de Nissa i Pere de Sabaste, fou educada curosament per la seva mare. Als 12 anys fou donada en matrimoni, però el que havia de ser el seu marit morí sobtadament. Es negà admetre altres pretendents i es consagrà verge, establint l’ideal de la dona santa en els primers segles del cristianisme. Quan la seva mare es quedà viuda convertí la casa familiar en un claustre, retirant-se amb una comunitat de verges. En morir en l’any 379, oferí la seva vida amb el desig de ser rebuda en mans de Déu com perfum d’encens.
Santa Àurea de Còrdova, màrtir
En el segle IX, l’autoritat musulmana imposava que els fills de pare cristià i de mare musulmana havien de ser musulmans: sinó es considerava apostasia i podien ser condemnats a mort. Aquest és el cas d’Àurea, noia de Sevilla, germana dels màrtirs Adolf i Joan, la qual ingressà al monestir cordovès de Santa Maria de Cuteclara, focus reivindicatiu de la fe cristiana enfront de l’Islam. Denunciada, primer defallirà, però posteriorment reivindicà la supremacia de Jesucrist sobre Mahoma i fou decapitada l’any 856.
Beat Pere de Cadireta, màrtir
El dominic va néixer a Moià en el segle XIII i de molt jove va entrar al convent de Santa Caterina de Barcelona. Fou inquisidor general d’Aragó, i va morir a la Seu d’Urgell, lapidat per un grup d’albigesos.