Avui, dia 15 de juliol, celebrem la festivitat de: sant Bonaventura, bisbe i doctor; i la de sant Vladimir I de Kiev.
Sant Bonaventura, bisbe i doctor
Joan Fidanza nasqué cap al 1221 prop de Roma. Guarit de petit per Sant Francesc, el qual va dir en conèixer el miracle: “O buona ventura” i des de llavors tota la família va començar a nomenar el nen Bonaventura, nom que ell mateix va fer servir en ingressar en l’orde dels frares menors. Estudià filosofia i teologia a París, on arribà a doctorar-se i regir una càtedra de teologia fins que fou elegit ministre general de l’orde franciscà, emprenent la tasca de refundar l’orde, encarrilant amb sentit comú tot el potencial renovador de l’esperit franciscà que, sense una direcció adequada, sempre tenia el perill de caure en postures desviades o fins i tot herètiques. Amb l’esforç regulador de Sant Bonaventura, segon fundador de l’orde, aconsegueix salvar l’herència provinent de sant Francesc, evitant-ne la dispersió i dilapidació.
El seu pensament, d’encuny platònic i més místic que especulatiu, se situa per la seva importància al costat del seu contemporani i col·lega sant Tomàs d’Aquino. Es diu que, quan l’any 1261 el papa Urbà IV va establir la festivitat de Corpus Christi, va encarregar al dominic sant Tomàs d’Aquino i a sant Bonaventura la composició dels textos litúrgics de la festivitat. Quan els dos teòlegs es van presentar davant del papa i mentre sant Tomàs anava llegint les seves composicions, sant Bonaventura anava estripant els papers on havia escrit les seves, admirat de la profunditat i bellesa dels textos de Tomàs.
Un any abans de morir fou creat cardenal, i quan li arribà la notícia continuà la tasca que estava fent en aquell moment de fregar plats a la cuina del convent. El papa li encomanà l’organització del concili II de Lió que buscava la unió amb l’Església oriental. Morí el 15 de juliol de 1274 al poc de començar el concili. Fou canonitzat en 1482 i declarat doctor universal de l’Església en 1587 conegut amb el nom de “Doctor Seràfic”. Una de les seves característiques essencials és el seu radical cristocentrisme: el camí per arribar a la unió amb Déu, meta de la vida mística, és la humanitat crucificada i gloriosa del Crist.
Sant Vladimir I de Kiev, Príncep
Nascut vers el 958, era nebot de santa Olga, i fou educat com a pagà pel desig del seu pare. Després d’una lluita fratricida arribà a ser Regent i finalment Gran Príncep de Kiev i de Novgorod, unificant i expandint els seus territoris. Seguí essent pagà arribant a tenir 800 concubines i nombroses esposes, erigint escultures dels déus eslaus i temples pagans. Abans de casar-se amb la princesa Anna, germana de l’emperador Basili II de Constantinoble, acceptà convertir-se al cristianisme i fou batejat. Això provocà que sant Vladimir efectués grans canvis en els següents vint-i-cinc anys: deixà les seves concubines, enderrocà els monuments pagans, ordenà el bateig col·lectiu dels ciutadans de Kiev, promovent la conversió estable i definitiva del poble rus, tot organitzant un estat cristià. Morí un 15 de juliol de l’any 1015.