Avui, dia 13 de juliol, celebrem la festivitat de: el rei sant Enric; de santa Sara d’Egipte, verge; dels sants esposos Lluís i Cèlia Martin; i de profeta Joel de l’Antic Testament.
Sant Enric II “el sant”, rei
Nascut l’any 973, rebé una sòlida formació cristiana gràcies als canonges de Hildesheim i després pel bisbe de Ratisbona. Un germà seu serà bisbe, una de les germanes monja i una altra esdevindria esposa del rei sant Esteve d’Hongria. Fou duc de Baviera i elegit emperador d’Alemanya com l’últim exponent de la dinastia dels Otons. El papa el coronà a Roma l’any 1014. Casat amb santa Conegunda, portaren una vida quasi monàstica.
Fou capaç de conjugar les seves autèntiques conviccions religioses, la sacralitat del seu càrrec i un sobri pragmatisme: “Servir al Rei més gran és regnar”. Oblat benedictí, promogué la regeneració de l’Església recolzant a sant Odiló amb la reforma cluniacenca i treballant contra el concubinat del clergat i la simonia. Impulsà també l’expansió de l’Església mitjançant l’acció missionera, així com la restauració i creació de bisbats i monestirs. Morí el 13 de juliol del 1024 i fou canonitzat en 1146. És patró dels oblats benedictins.
Santa Sara d’Egipte (o de Líbia), verge
Amma Sara és una “mare del desert”, una dona que va dedicar-se a Déu fent d’ermitana al desert d’Alexandria, a l’Egipte, en els primers segles del cristianisme, probablement entre els segles III i IV. Va viure dedicada a la pregària i al recolliment amb Déu durant gairebé seixanta anys. Molta gent anava a demanar-li consell i eren acollits amablement, conservant-se diverses dites d’ella. Un dels seus apotegmes és: “la fortalesa d’ànim és patrimoni de l’esperit, que no té sexe”.
Sants Lluís i Cèlia Martin, pares de santa Teresa de Lisieux
Lluís Martin i Cèlia Guérin, pares de santa Teresa del Nen Jesús, foren canonitzats el 2015 amb motiu del Sínode de la Família. Si bé el 93% dels sants que apareixen al Santoral estan marcats per la seva vida cèlibe i consagrada, només un 7% pertany al grup dels casats. Avui l’Església té un interès especial en remarcar aquest aspecte desitjat de la laïcitat i de la vida familiar, necessitada de models de pares i mares de família que brillin per la seva santedat. Així, Lluís i Cèlia es mostren com uns sants propers a la majoria dels mortals. No han fet vot de castedat, les seves vides estan teixides pel treball -ell rellotger, ella puntaire-, vida de família nombrosa, pertanyents a associacions parroquials. Sants en la humil realitat de les seves vides, amb una senzilla fe sustentada en la pregària familiar, l’educació de les seves filles, missa diària, lectures piadoses, l’amor a Déu i al proïsme.
Sant Joel, profeta de l’Antic Testament
El seu nom vol dir “el Senyor és Déu”, i fou profeta de Judà, el segon dels dotze profetes menors de la bíblia hebrea. El contingut lingüístic i teològic del llibre bíblic que porta el seu nom fa que els estudiosos el datin cap al segle IV aC. Anuncià que la història de les nacions i del poble continua vinculada al pla de Déu, essent la missió del profeta desvetllar al poble i moure’l envers l’obediència del Senyor. El Nou testament aprofitarà el llibre de Joel per interpretar la vinguda del dia del Senyor, acomplert per la Pentecosta amb l’efusió de l’Esperit Sant sobre tothom, que dona accés a la salvació de Déu.