Avui, dia 4 de juliol, celebrem la festivitat de: santa Isabel de Portugal, princesa de Catalunya i Aragó; la dedicació de la catedral primada de Tarragona; de santa Berta, religiosa; i la de sant Laureà, bisbe i màrtir.
Santa Isabel de Portugal, princesa de Catalunya i Aragó
Nasqué segurament a Saragossa l’any 1271, filla del príncep Pere, futur Pere III, rei d’Aragó i comte de Barcelona, neta de Jaume I. Fou donada en matrimoni quan tenia dotze anys al rei Dionís de Portugal. Excel·lí com a pacificadora en els conflictes entre els membres de la seva família, i com practicant d’obres de misericòrdia repartint monedes del tresor reial entre els més pobres, atenent malalts, vells i captaires, als quals els fia la roba. Després de la mort del seu espòs, pelegrinà a Santiago de Compostel·la on oferí la seva corona, abans de tallar-se la cabellera i tancar-se al monestir de les clarisses de Coïmbra, que ella mateixa havia fundat. Morí en la localitat portuguesa d’Estremoz el 4 de juliol de 1336, mentre se n’ocupava d’evitar la guerra entre el seu fill Alfons IV de Portugal i el seu net Alfons XI de Castella. Fou canonitzada l’any 1626.
Dedicació de la catedral primada de Tarragona
Per les actes del martiri dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi, sabem que Tarragona, capital de la “Hispania Citerior”, ja era ciutat episcopal a mitjan segle III. La reorganització del bisbat fou obra al segle XII de sant Oleguer. D’aquesta època data el desig de construir una nova catedral a la part alta de la ciutat, al lloc on hi havia hagut un temple romà i una mesquita. La Catedral Basílica Metropolitana i Primada de Tarragona fou consagrada el juny de 1331 en honor de santa Tecla.
Santa Berta, vídua i abadessa,
Va néixer al voltant del 640 sota el regne merovingi de Clodoveu II. Es casà a vint anys amb un parent del rei. Després de vint anys de matrimoni va enviudar i es va retirar amb les seves filles Gertrudis i Deotila al monestir de Blangy, França, que ella havia fundat quan vivia amb el seu marit a la cort. Després d’una etapa d’abadessa, delegà la direcció a una de les seves filles i es retirà a una petita cel·la dedicant-se a la penitència i l’oració. Allà morí reclosa el 4 de juliol de l’any 725.
Sant Laureà, bisbe i màrtir
Nascut el segle VI a Panònia fill de pares nobles però pagans. En la seva infantesa es va traslladar a Milà on es va convertir al cristianisme i va ser ordenat sacerdot. Fugint dels arrians es traslladà a Sevilla on en el 522 va ser ordenat bisbe. Allà exercí durant disset anys, la majoria dels quals els va dedicar a una lluita obstinada contra l’arrianisme. Morí decapitat màrtir el 4 de juliol del 546 a Bourges, actual França, a mans dels soldats enviats pel rei ostrogot Tòtila, arrià convençut.