Avui, dia 30 de juny, celebrem la festivitat: dels sants protomàrtirs de l’Església de Roma; i la de sant Marçal, bisbe i màrtir.
Sants protomàrtirs de l’Església de Roma
L’endemà de la solemnitat dels apòstols Pere i Pau, hom fa memòria en una única celebració, dels cristians de Roma que Neró feu morir després d’haver-los fet responsables, de l’incendi de la ciutat del juliol de l’any 64, que segurament el mateix emperador havia provocat, ja que, segons Corneli Tàcit: “els oficials de Neró recorrien la ciutat incendiant-la”.
No en sabem els noms ni el nombre, però el mateix Tàcit diu que eren “una multitud immensa“. Són un testimoni admirable de la fe dels primers temps: “les víctimes foren reservades per a una festa. Al matí els condemnats, tapats amb pells de bèsties salvatges baixaven a l’arena o els gossos els esmicolaven: a altres els crucificaven; molts d’altres, lligats a pals, revestits amb túniques xopes d’oli, peix o resina, servien de lluminàries en els festejos de la nit”. La persecució durà fins a l’any 67.
Sant Marçal de Llemotges, bisbe i màrtir
Segons Gregori de Tours, sant Marçal hauria vingut a la Gàl·lia, enviat per l’autoritat de Roma per evangelitzar la regió del Llemosí. Va fundar-hi la seu episcopal de Llemotges, al segle III, on fou el primer bisbe. Morí cap a l’any 250. Va ser enterrat a la ciutat romana i la seva tomba es convertí en lloc de pelegrinatge, instal·lant-se en el segle IX allà l’abadia benedictina de Sant Marçal.
Existeixen multitud de llegendes, la majoria sense credibilitat, on se li atribueixen multitud de miracles: com la resurrecció dels morts quan els tocava amb una vara rebuda de sant Pere, o com el de santa Valèria de Llemotges, que un cop decapitada, hauria agafat el seu cap i l’hauria portat fins a sant Marçal.