Avui, dia 29 de juny, celebrem la festivitat: de sant Pere i sant Pau, apòstols; i la de santa Emma de Gurk, vídua.
Els prínceps dels apòstols, sant Pere i sant Pau, ja des de molt antic han rebut junts una especial veneració en aquesta data. Moriren tots dos a Roma per fidelitat a Jesucrist; un 29 de juny de l’any 67, segons diu la llegenda
Sant Pere, Apòstol
Simó, que el mateix Jesús més tard el nomenà com a Pere, és un dels apòstols de més devoció de tota la cristiandat. Pescador de Betsàida, va seguir Jesús des del començament i va rebre l’encàrrec, de ser el punt de referència de la seva comunitat de seguidors. Enamorat del Mestre, capaç d’expressar l’adhesió més gran a ell (“tu ets el Messies, el Fill del Déu viu”), va ser capaç també de negar-lo (“no conec aquest home”). Però, convertit definitivament, va dedicar la vida a anunciar-lo, fins a la mort.
Va rebre del mateix Jesús la missió de governar l’Església: “I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no la podran dominar. Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel”. Per aquestes raons és considerat el primer Pontífex. Segons una tradició ferma, Pere mori crucificat al circ del Vaticà i fou enterrat al cementiri que hi havia al costat, al lloc on, fins als nostres dies, és venerada la seva memòria.
Sant Pau, Apòstol
Saule, jueu de Tars, fariseu, ciutadà romà, perseguidor dels cristians, va descobrir Jesús i tot li va canviar: “Saule, Saule, per què em persegueixes”. Es va batejar i canvia el nom pel de Pau. Va ser ell el capdavanter de l’obertura de l’evangeli als pagans: “aquest home és l’instrument escollit perquè porti el meu nom davant les nacions paganes i els seus reis, i davant els israelites. Jo li faré veure tot el que haurà de sofrir pel meu nom”.
Després d’una breu estada a Jerusalem, es dedica a la seva missió entre els jueus i sobretot entre els pagans, fent tres viatges apostòlics per tot el Mediterrani oriental. Deixat lliure després d’una primera captivitat, fou detingut novament al costat de la via d’Ostia, a cinc quilòmetres de Roma, on mori, probablement decapitat, no gaire més enllà de la gran Basílica que fou bastida sobre el lloc del primer trasllat.
Santa Emma de Gurk, viuda
Va venir al món cap a l’any 980, filla d’una família de la noblesa austríaca, va ser educada a la cort imperial de Bramberg. Casada amb el comte Guillem de Friesach, tingué dos fills. Emma emprà la seva gran fortuna per a la caritat envers els més necessitats, i ja en vida fou tinguda per santa. Quan el seu marit i fills foren assassinats cap al 1036, continua la seva tasca religiosa, amb la fundació d’una dotzena d’esglésies. En 1043 fundà el monestir benedictí de Gurk, on visqué la resta de la seva vida fins a la mort ocorreguda el 29 de juny vers l’any 1045. Fou canonitzada l’any 1938.