Avui, dia 28 de juny, celebrem la festivitat: de sant Ireneu, bisbe i màrtir; i la del beat Pau Giustiniani, monjo.
Sant Ireneu de Lió, bisbe i màrtir
Les noticies biogràfiques sobre ell provenen del seu mateix testimoniatge que ens ha arribat fins a nosaltres gràcies a Eusebi en el llibre V de la Història Eclesiàstica.
Nascut vers l’any 125, amb tota probabilitat a Esmirna (avui Izmir, Turquia), on va ser deixeble de sant Policarp, pertanyia a la colònia grega establerta a la Gàl·lia. Fou ordenat prevere i després, cap l’any 177, bisbe de Lió. Com a pastor es distingí per la seva riquesa de doctrina. És un dels principals teòlegs del segle II, defensor de la predicació evangèlica. Ens han arribat dues obres seves: “Adversus haereses”, contra les heretgies, i “Exposició de la predicació apostòlica”. En elles desenvolupa el principi de la “Tradició”, de l’Encarnació i especialment refuta el dualisme gnòstic:
“Per tant, que ningú no pensi que hi ha un altra Déu Pare diferent del nostre creador, com fantasiegen els heretges (…). D’altres, per la seva banda, menystenen la vinguda del Fill de Déu i la disposició de la seva encarnació, que els apòstols ens han transmès i que profetes havien anunciat ja des d’abans (…). D’altres, no coneixen els dons de l’Esperit Sant i rebutgen el carisma profètic que, quan l’home n’està tot amarat, porta el fruit de la vida divina (…). Sobre aquests tres articles del nostre segell molts han estat foragitats per l’error lluny de la veritat, en la mesura que menystenen el Pare, o no admeten el Fill, parlant contra la disposició de l’encarnació, o no acullen l’Esperit”.
Morí cap l’any 202-203, potser amb el martiri. És Doctor de l’Església.
Beat Pau Giustiniani, monjo
Nascut a Venècia vers l’any 1476, i després d’estudiar filosofia a Pàdua i de pelegrinar a Terra Santa, es feu monjo ingressant a la Camàldula. Renovà la família monàstica camaldulenca a la recerca de l’espiritualitat original de sant Romuald per crear només eremitoris, perquè fossin deserts allunyats del món i del soroll dels cenobis. Així fundà l’eremitori de Monte Corona (1523), que donaria lloc a la Congregació d’Ermitans Camaldulencs de Monte Corona. Home de fina cultura humanista, invita els deixebles a transmetre per escrit l’experiència espiritual, ja que la vocació de l’ermità és una acció de gràcies que es vessa sobre l’Església. Després de contraure la pesta a Viterbo, morí a Roma el 28 de juny de 1528.