Avui, dia 27 de juny, celebrem la festivitat: de sant Ciril d’Alexandria, bisbe i doctor; de sant Ladislau, rei; la de sant Zoile, màrtir; i la Verge del Perpetu Socors.
Sant Ciril, Patriarca d’Alexandria i doctor
Va néixer l’any 370, i fou monjo, prevere, i l’any 412 esdevingué bisbe d’Alexandria d’Egipte, una de les grans esglésies dels primers segles. Home enèrgic i impetuós, treballà per mantenir íntegra la fe catòlica i tingué un paper decisiu en el concili d’Efes, que condemnà les doctrines de Nestori. Això el portà a aprofundir la doctrina cristològica i a escriure molt sobre l’Encarnació de Jesucrist i la maternitat de la Mare de Déu. D’aquest Pare de l’Església el papa Benet XVI digué que fou un “incansable i ferm testimoni de Jesucrist, Verb de Déu Encarnat”. Morí l’any 444
Sant Ladislau, rei d’Hongria
Nascut vers el 1046. Passà la seva joventut en una ambient carregat d’intrigues polítiques, dinàstiques i de guerres civils. Coronat en 1077 com a rei d’Hongria. Destacà pel seu zel per la fe i posà la seva autoritat al servei de la cristianització del país, dedicant-se a reformar esglésies deteriorades i construir-ne de noves. Quan dirigia una croada amb la participació de guerrers de diversos països, fou sorprès per la mort, l’any 1095. Fou canonitzat en 1192.
Sant Zoile, màrtir
Màrtir a Còrdova vers l’any 303, durant la persecució de Dioclecià. Fill de família il·lustre que manifestava públicament el cristianisme, i després de ser detingut i de negar-se a rebutjar la fe fou decapitat. Tingué una gran veneració a la ciutat, que després s’estengué a tota la península.
Quan hi hagué la invasió musulmana, les seves relíquies foren dutes al monestir benedictí de Sant Joan Baptista que hi havia a Carrión de los Condes, Palència.
La Mare de Déu del Perpetu Socors
Aquesta famosa advocació mariana la trobem representada en una icona oriental sobre fusta, la datació de la qual és difícil de precisar, procedent de Creta i venerada a Roma des de la fi del segle XV a l’església de sant Mateu dels PP. Agustins. Després de diverses vicissituds, l’any 1866, va ser traslladada a l’església romana de Sant Alfons de l’Esquilí. Restaurada, aquesta icona de la Mare de Déu portant Jesús mentre dos arcàngels li mostren els signes de la passió: sant Miquel porta la creu amb quatre claus i san Gabriel la llança i l’esponja. La seva devoció i influència s’estén als cinc continents.