Avui, dia 20 de juny, celebrem la festivitat: de sant Silveri, papa i màrtir; de santa Florentina, abadessa; i de la beata Margarida Ball, màrtir.
Sant Silveri, papa i màrtir
Va néixer prop de Roma cap a l’any 480. Descrit per les cròniques com un home bo i humil, va arribar a la Seu de sant Pere, en un moment turbulent de la història. Malgrat els seus esforços pacificadors, va acabar sent víctima de la violència política. Defensà la doctrina de l’església i va treballar per la pau. Només durà any i mig com a papa perquè, a instigació de l’emperadriu Teodora, fou exiliat primerament a Patara i posteriorment a l’illa de Ponça (Itàlia meridional) per haver refusat de restablir el patriarca herètic de Constantinoble, deposat pel seu predecessor. Morí a Ponça pèls maltractaments soferts i per la inanició l’any 537 i ben aviat és venerat com a màrtir.
Santa Florentina, abadessa
Germana dels sants Leandre, Fulgenci i Isidor de Sevilla, nasqué a Cartagena a mitjan segle VI, i s’hagué d’exiliar amb la família a Sevilla, potser a causa de l’ocupació bizantina de la zona. Dona culta, segons testifiquen els seus germans en les seves obres, i dedicada a les coses de Déu, fou abadessa d’un monestir a Écija, Sevilla, per al qual el seu germà Leandre va escriure una regla. Posteriorment va fundar una quarantena de monestirs femenins. Morí vers l’any 633. Amb l’ocupació musulmana les seves restes foren dutes a les muntanyes de Guadalupe, a Extremadura; d’aquí ve la veneració de què gaudeix a la diòcesi de Plasència. També és patrona de la diòcesi de Cartagena.
Beata Margarida Ball, màrtir
Nascuda en 1515 en el si una família aristocràtica irlandesa, fou casada amb quinze anys amb Bartomeu Ball, el qual arribaria a ser Lord Mayor de Dublín, i amb qui tingué segons certes fonts fins a 20 fills, dels quals només cinc arribarien a adults. Quan va quedar vídua, va obrir una escola a casa seva per a nens catòlics, rebent alumnes de tota l’illa. Eren temps de persecució i també acollia a sacerdots catòlics. Un fill seu que volia seguir la carrera política la va denunciar i en negar-se a prestar jurament renegant de la fe catòlica, va romandre tres anys empresonada al castell de Dublín, on morí en 1584. Fou beatificada en 1992 amb altres 16 màrtirs irlandesos.