Avui, dia 13 de juny, celebrem la festivitat: de sant Antoni de Pàdua, prevere i doctor; i la de sant Aventi, màrtir.
Sant Antoni de Pàdua, prevere i doctor de l’Església
És tracta d’un dels sants més populars a causa dels molts miracles que hom li atribueix. Va néixer a Lisboa vers l’any 1192, i batejat amb el nom de Fernando de Bulhoes. Ingressà a l’Orde dels Canonges Regulars de Sant Agustí dedicant-se als estudis de teologia, però cap al 1220 decidí fer-se franciscà per anar a missions, tot prenent el nom d’Antoni per imitar el sant monjo anacoreta egipci. Embarca cap al Marroc, però per una malaltia no hi pot predicar, i al tornar en vaixell, una tempesta el porta fins a Sicília.
Anà aleshores a Assís, on va conèixer sant Francesc, i d’allà inicià una etapa de predicació durant el papat de Gregori IX, un dels grans afavoridors dels ordes mendicants. Els seus dots de predicador foren reconeguts allà on exercí aquest ministeri, al sud de França i al nord d’Itàlia, on també convertí molts heretges. Sembla que fou el primer professor de teologia del seu orde. Home exemplar en la pobresa, assoli en vida fama de miracler. Bon coneixedor de la Sagrada Escriptura i amb fortes preocupacions socials (d’on després naixeria la institució del “pa dels pobres“).
Morí a Pàdua, el 13 de juny de l’any 1231, sense haver complert els quaranta anys, essent canonitzat l’any següent. Fou declarat Doctor de l’Església en 1946 amb el nom de “Doctor Evangèlic” pel seu zel predicador. A Pàdua l’anomenen senzillament “el sant”. Acostuma a ser representat amb l’hàbit franciscà, amb el nen Jesús als braços i sovint amb un lliri, símbol de puresa i castedat.
Un dels miracles llegendaris que se li atribueixen va ocórrer quan, no podent predicar a les esglésies perquè es troben buides a l’estar la ciutat de Rimini controlada pels heretges, arriba al mar i diu: “donat que vosaltres mostreu ser indignes de la Paraula de Déu, aleshores em dirigeixo als peixos, per confondre la vostra incredulitat”; i els peixos vingueren per centenars per a escoltar les seves paraules.
Una altra llegenda explica que poc temps després de la mort del sant a la ciutat de Pàdua, un nen petit va caure a una tina d’aigua i es va ofegar; plena de dolor la mare va acudir a l’altar del sant i li va prometre que si revivia el seu fill, oferiria als pobres una quantitat de blat igual al pes del minyó. En acabar la súplica va veure com el seu fill es reanimava, per la qual cosa complí la seva promesa difonent-se per la ciutat la notícia, i molts afegien a les seves oracions ofertes de pa per als pobres.
Sant Aventí, màrtir
Fou un ermità del segle VIII establert als Pirineus, que per un excés de religiositat, de tant en tant, abandonava la solitud i el recolliment, per anar a predicar als pastors i camperols pagans. Segons la llegenda, un dia un os vingué amb una espina clavada i el nostre sant li va treure. Un dia, es va trobar amb una colla de sarraïns ignorants de la fe de Crist, de pas cap a França, que el van prendre presoner i morí martiritzat.