Avui, dia 20 de maig, celebrem la festivitat de sant Bernardí de Sena, prevere, i la de sant Baldiri (Boi), màrtir.
Sant Bernardí de Sena, prevere
Bernardí Albizzeschi nasqué de família noble prop de Sena, el 1380. Home d’estudi i de pietat, en ocasió de la pesta del 1400 amb els seus companys es dedicà a atendre els malalts, fins que ell també emmalaltí, estant diversos mesos postrat al llit. Després de guarir-se, als 22 anys entra a l’Orde dels Franciscans de l’Observança caracteritzada per la seva gran austeritat i pobresa.
Amb una bona formació profana i teològica, es destaca els darrers anys de la vida per l’habilitat de la seva predicació, que atreia moltíssima gent. S’aixecava a les 4 del matí, i durant diverses hores preparava els seu sermons. Sovint les seves homilies provocava la conversió dels seus oients. Una vegada predicà contra els jocs d’atzar, i la gent cremà tots els jocs de cartes que tenien; un fabricant de cartes es queixà perquè el deixava a la ruïna, i el sant l’aconsellà que imprimís estampes. Així ho feu, i guanyà més diners que no pas amb les cartes.
Fou un gran apòstol de la devoció al nom de Jesús i propagador del seu anagrama (IHS, Iesus Hominum Salvator). En 1438 fou Ministre General de l’Orde Franciscà continuant l’esperit de reforma de l’orde franciscà, passant els convents de 20 a 200, i de 300 frares a 2.000. Tingué conflictes amb els poderosos que pretenien comprar el seu silenci. Acusat de pràctiques supersticioses i d’heretgia, fou rehabilitat pels papes Marti IV i Eugeni IV.
Morí un 20 de maig de l’any 1444, i d’ell han quedat moltes obres escrites. Fou canonitzat sis anys després: el 1450.
Sant Baldiri de Nimes (sant Boi), màrtir
Fou un cristià del segle III de la ciutat de Nimes, França. Segons un relat del segle IX, Boi hauria estat decapitat en un bosc a prop de Nimes, on vivia d’ermità, en l’època de les persecucions romanes, per negar-se a oferir sacrificis als ídols. D’acord amb la llegenda, el seu cap hauria rebotit tres cops a terra i, a cada rebot, en brollà una font. Allà es va construir una capella, l’església de Trois-Fontaines.
Acostuma a ser representat com a diaca per haver proclamat l’Evangeli amb valentia. El seu nom sembla que deriva d’una paraula celta que significa “victoriós”.