Avui, dia 1 de maig, celebrem la festivitat: de sant Josep, obrer; del profeta Jeremies; i la de sant Ricard Pampuri, religiós.
Sant Josep, obrer
A més de ser el pare adoptiu de Jesús i l’espòs de Maria, sant Josep era l’artesà i fuster en un poblet de Galilea. Amb la seva vida de treballador, ennobleix el treball manual amb el que manté la seva Santa Família i participa en el projecte de salvació. És per al cristià el model a seguir en l’exercici de les activitats professionals. Amb la institució d’aquest patronatge, Pius XII l’any 1955, volgué cristianitzar la “Festa del Treball”, (creació socialista internacional del segle XIX), amb la intenció que tothom reconegui la dignitat de la feina i que aquesta inspiri la vida social i les lleis fundades sobre la repartició equitativa de drets i deures.
Sant Jeremies, profeta de l’Antic Testament
Visqué al segle VI aC, en temps de Joaquim i Sedecies, reis de Judà. És un dels quatre profetes majors hebreus de la Bíblia, conegut pel seu llibre homònim i pel llibre de les Lamentacions. El seu nom significa “Déu m’eleva”. Nasqué d’una família sacerdotal i exercí el ministeri profètic, durant el període tràgic d’abans de la presa de Jerusalem per Nabucodonosor i la primera deportació a Babilònia.
El seu principal problema fou que la gran majoria de la gent no volgué fer-li cas. Anunciador d’una nova aliança, és figura del Crist per la seva vida d’abnegació al servei de la paraula de Déu, essent incomprès i perseguit: “Senyor, m’has seduït, i m’he deixat seduir (…). He estat la riota de tothom, tot el dia es burlen de mi. Sempre que parlo, haig de cridar i anunciar: ¡violència, destrucció!” (Jr 20:7-8). Només després de la seva mort fou reconeguda la santedat d’aquest profeta, quan les seves profecies es compliren.
Sant Ricard Pampuri, religiós
Neix l’any 1897 prop de Pavia amb el nom de pila Ermini Felip, essent el desè de onze fills. Quedà orfe de molt jove, sent acollit a casa dels seus oncles materns, on rebre una bona educació. Essent conscient de la seva vocació religiosa, una salut massa feble l’impossibilita d’entrar al convent, per la qual cosa decideix estudiar medicina a la universitat de Pavia i l’hospital de Milà. Quan encara no havia finalitzat els estudis esclata la primera guerra mundial. Acabat el conflicte va reprendre els estudis i així que obté el grau de llicenciat, comença a exercir la pràctica mèdica com a metge rural entre els pobres i organitzant recessos per a laics.
El 1927 ingressa a la l’orde Hospitalària de Sant Joan de Déu a la ciutat de Brescia prenent el nom de Ricard. La seva vida espiritual estava centrada per la santedat en la vida ordinària: a l’hospital atenia com una autèntica missió de caritat a tots els malalts, distingint-se pel seu recolliment i vida interior, essent model pels malalts i altres germans de comunitat. Mori per una broncopulmonia un primer de maig del 1930 a Milà. Fou canonitzat l’any 1989.