Avui, Dijous Sant, és l’Inici del Tridu Pasqual de la mort, sepultura i resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist i dia en què confià als seus deixebles, junt amb el manament de l’amor, el do del seu Cos i de la seva Sang.
També celebrem la festivitat de: sant Robert de Molesmes, abat; i de santa Caterina Tekakwitha, laica.
Sant Robert de Molesmes, abat
Nascut de la Champagne francesa en 1028. Després d’un temps d’experiència monàstica benedictina, i amb el desig de viure més a fons la seva vocació, fundà la comunitat de Molesmes, a la França Central. Al cap d’un temps, els monjos es relaxaren i davant la impossibilitat de restaurar la disciplina, se’n sortí junt amb els seus companys sant Alberic i sant Esteve Harding, per iniciar una nova experiència a Citeaux. Aquest monestir seria l’origen de l’orde del Císter, fonamentada en la recerca de més pobresa, simplicitat, treball manual i solitud. Al final de la seva vida, tanmateix, i potser per raons de salut, tornà a Molesmes, on morí un 17 d’abril de l’any 1111. Fou canonitzat en 1220.
Santa Caterina Tekakwitha, laica
És la primera pellroja que ha arribat als altars. Nascuda el 1656 en un petit poble de l’estat de Nova York, en el si de la tribu dels mohawks de la confederació iroquesa. Quan tenia quatre anys, va sobreviure a una epidèmia de verola que la va deixar molt feble de salut, òrfena i rebutjada per tothom a causa dels problemes de vista i de pell que la malaltia li havia deixat: per això a la petita Caterina van començar a anomenar-la “Tekakwitha” que vol dir “la que cerca el camí” o “la que ensopega amb tot”. Va ser adoptada pel seu oncle, anant a parar al sud-est de l’actual Canadà, on es va posar en contacte amb uns missioners jesuïtes francesos, i a dinou anys es convertí al cristianisme.
Malgrat l’oposició dels seus familiars i de la resta dels indis del poblat, dedicava llargues hores a la pregària i es mantingué verge. L’hostilitat era manifesta, fins al punt que un jove la va amenaçar amb una destral manant-la que renunciés a la seva fe, però ella contestà: “pots llevar-me la vida, però no la meva fe”. Caterina fugí i després de travessar muntanyes, rius i suportant un clima dur va poder arribar a una missió cristiana del sud-est del Canadà on fou acollida. Ben aviat, anhelant una mena de vida religiosa, feu vot de castedat consagrada a Déu com a laica. Va destacar per la seva vivència religiosa profunda, i les sentides pregàries que feia, sovint ajudada pel rosari, retirada al mig del bosc. D’aquí que, juntament amb sant Francesc d’Assís, se la considera patrona del medi ambient i l’ecologia. Morí un 17 d’abril del 1680 a 24 anys xiuxiuejant: “Jesús, t’estimo”. La canonització del “lliri dels mohawks” fou en el 2012.
Última actualització: 17 abril 2025