Avui, dia 16 d’abril, celebrem la festivitat dels sants bisbes: Fructuós de Braga i Toribi d’Astorga; dels sants laics Benet-Josep Labre i Maria Bernadeta Sobirous; i dels sants màrtirs de Saragossa: Engràcia, Optat, Júlia, i companys.
Sant Fructuós de Braga, bisbe
Nascut al voltant de l’any 600 en el sí d’una família de la noblesa visigòtica. Optà per la vida monàstica promovent-la arreu de la Gallaecia i la Bètica amb el seu exemple, fundant monestirs i amb la difusió de les seves regles monàstiques (molt populars fins a l’arribada de la Regla de sant Benet). Al voltant del 655 fou nomenat bisbe de Dumio i posteriorment arquebisbe de la seu primada de Braga, continuant fundant més monestirs fins arribar a una vintena.
Morí vers el 665 sent enterrat al monestir de Montélios, fundat per ell. En 1102, les seves restes foren robades pel bisbe de Santiago per ser venerades a la cripta de la Catedral compostel·lana, i una bona part d’elles varen ser retornades en el 1966 .
Sant Benet-Josep Labre, laic
Nasqué l’any 1748, en un poble del nord de França. Noi inquiet, va deixar la família per fer-se religiós. Però no podent adaptar-se a cap gènere de vida religiosa regular, acomplí l’antic ideal de pelegrinar pel Crist, essent el camí el seu monestir: caminà més de 30.000 quilòmetres. Aquest “vagabund de Déu” adoptà un estil desprès i totalment lliurat a la pregària. Els darrers anys de la seva vida va viure a un dels arcs del Colisseu de Roma, morint un 16 d’abril de 1783.
Canonitzat en 1881, sant Benet-Josep és el patró dels pelegrins, dels captaires, dels sense sostre i dels fracassats. D’ell va dir el papa Benet XVI: “ens mostra que amb només Déu n’hi ha prou; que més enllà de tot el que hi pot haver en aquest món, més enllà de les nostres necessitats i capacitats, allò que compta, el que és essencial és conèixer Déu”.
Sant Toribi d’Astorga, bisbe
Nascut probablement a Astorga a principis del segle V, i després d’haver viscut uns anys a Terra Santa, cap a l’any 444 és elegit bisbe de la seva ciutat, on va treballar pel bé dels seus fidels i lluitar contra l’heretgia priscil·lianista. Després d’un temps exiliat a causa de la invasió dels visigots comandats per Teodoric, de retorn ajuda a reconstruir la ciutat, on mori vers l’any 476.
Santa Engràcia i companys màrtirs
Dels sants: Engràcia, Optat, Júlia, juntament amb altres companys, direm que sofriren martiri a Saragossa durant la persecució de l’emperador romà Dioclecià dels anys 303-304, la darrera i més cruel de les que hagueren de sofrir els cristians. Segons la tradició, per evitar que les restes del màrtirs fossin venerats, van ser cremats juntament amb la resta de malfactors, però miraculosament les cendres se separaren formant una massa blanca (les santes masses). El poeta Prudenci, cap l’any 395, canta un himne a aquest grup d’innombrables màrtirs.
Santa Maria Bernadeta Sobirous, verge
Nascuda en 1844 a Lourdes, França. Als 14 anys, aquesta pastora pobre i analfabeta, amb una salut fràgil amb freqüents atacs d’asma, es va sentir mirada per Maria com a persona. Així, en 1858, La immaculada Concepció, a la que que ell anomenava “la Senyora”, se li apareixè diverses vegades a la Gruta de Lourdes convidant-la a pregar pels pecadors i els malalts, exhortant a tots a la conversió. Molesta per la fama, es retirà a servir a la nova Congregació de les Monges de la Caritat de Nevers, aprenent a llegir i escriure. Anys més tard, en 1866, va ingressar-hi treballant com infermera: “m’agrada cuidar els pobres i els malalts, em quedarè amb les Germanes de Nevers”. Morí al convent a conseqüencies de la tuberculosi un 16 d’abril de 1879 amb 35 anys d’edat. Fou canonitzada en 1933 i es patrona dels pobres i dels pastors.