Avui, dia 9 d’abril, celebrem la festivitat de santa Valtrudis, laica, i la de santa Casilda, màrtir.
Santa Valtrudis o Valdetrudis
Mare de quatre fills, considerats tots canonitzats com a sants. Un cop va tenir els fills crescuts i d’acord amb el seu marit sant Vicenç Madelgari, abraçà una vida de pregària dedicada a Déu. Primer fou eremita i posteriorment prengué l’hàbit del monestir de Chateaulieu, que ella mateixa havia fundat, nucli que més tard donaria lloc la ciutat de Mons (Bèlgica). Morí l’any 688.
Santa Casilda, “la filla del rei moro”
Amb el nom de Casilda (que en àrab significa poesia), la nostra santa va néixer en el segle XI: era filla d’Al-Mamun, un rei musulmà de la taifa de Toledo. La història es barreja amb la llegenda en una figura que realment existí. Es diu que practicava la caritat, portant aliments pels presoners cristians que malvivien en les masmorres del seu pare. Un dia fou sorpresa pel seu pare que li preguntà què portava a la falda, aleshores els aliments es van transformar en roses oloroses i fresques. Temps més tard, malalta de fluxos de sang, anà a la font de Sant Vicente, al nord-est de Burgos perquè tenia fama de curar els mals: en banyar-se es va guarir. Llavors es va convertir al cristianisme, renuncià a la vida de princesa i es retirà a viure com a eremita en una cova fins a la seva mort cap al 1075, i allà mateix va ser enterrada.
Llavors va començar el culte popular de la santa filla del rei moro, que ha perdurat fins al dia d’avui. És invocada en el cas de flux de sang, caigudes i accidents de tota mena; la devoció popular la fa protectora i advocada de les dones.