Avui, dia 3 d’abril, celebrem la festivitat: de sant Ricard, bisbe; de sant Josep l’Himnògraf, prevere; i la de sant Sixt I, papa.
Sant Ricard de Chichester, bisbe
Nasqué en 1197 prop de Worchester, Anglaterra. Estudià a Oxford, París i Bolònia destacant per la seva erudició i per la seva exemplaritat de vida. Exerceix la docència a Orleans on va ser ordenat prevere i en 1245 fou nomenat bisbe de Chichester amb l’oposició del rei Enric III, que li confiscà tots els béns i propietats de la diòcesi, i donà ordres molt severes contra els qui l’emparessin: tots li negaven l’allotjament arribant a ser una mena de bisbe missioner que anava pels pobles i ciutats predicant Jesucrist i fent el bé que podia als pobres. Dos anys després fou reconegut per la intervenció del papa que amenaçà el rei amb l’excomunió. Sant Ricard va viure molt austerament, reformà el clergat i va saber defensar amb energia els drets de l’Església i la justícia social.
Morí un 3 d’abril de 1253 mentre deia: “Senyor Jesucrist, us dono gràcies per totes les benediccions que heu donat i per tots els dolors i insults que heu suportat per mi, (…) tingueu misericòrdia de mi, perquè a Vos encomano el meu esperit… Maria, Mare de Déu, Mare de Misericòrdia, protegiu-me de l’enemic i rebeu-me a l’hora de la meva mort”. Fou canonitzat nou anys després i és patró dels carreters.
Sant Josep l’Himnògraf, prevere
Nascut a Sicília cap a l’any 810, n’hagué de fugir a Tessalònica (Grècia) per la invasió musulmana. Ordenat prevere intervingué fortament en les lluites iconoclastes, defensant el culte a les imatges. En el viatge de Constantinoble a Roma per demanar la protecció de la Santa Seu, caigué en mans dels pirates que el portaren a Creta on fou venut als iconoclastes i tancat a la presó durant un any.
Home culte i de notables qualitats artístiques, fundà un monestir amb un estudi de copistes, i una escola d’himnografia i música sacra. És autor d’una gran quantitat de poemes i himnes, que encara ara s’utilitzen en la litúrgia bizantina, per la qual cosa rebé el sobrenom de “dolça veu de l’ocell de l’església”. Reposà en el Senyor en el 886.
Sant Sixt I, papa i màrtir
Fou el sisè successor de sant Pere, vivint a Roma en una època de certa tolerància envers els cristians durant els emperadors Trajà i Adrià. Introduí diverses normes litúrgiques com la pregària conjunta del Sanctus entre l’assemblea i el prevere, i possiblement l’“ite missa est” del comiat de la Missa. Morí vers el 125, possiblement decapitat i és inicialment indicat com a màrtir, si bé no es coneixen detalls del seu martiri.