Avui, 6 de març, celebrem la festivitat: de sant Oleguer, bisbe; de santa Coleta (Nicoleta) Boylet, religiosa; i la de sant Crodegang, bisbe.
Sant Oleguer, bisbe
Nasqué a Barcelona sobre l’any 1060, fill del secretari de Ramon Berenguer I. Quan tenia deu anys fou donat a la catedral de Barcelona. Fou successivament prevere i paborde de la catedral, prior del monestir de canonges de Sant Adrià del Besòs, depenent de Sant Ruf d’Avinyó, del qual arribaria a ser abat. Això afavorí l’expansió de la xarxa de canòniques per terres catalanes amb la donació de Santa Maria de Besalú a Sant Ruf, així com de les esglésies de Sant Pere i de Santa Maria d’Ègara (Terrassa).
Durant la campanya de conquesta de Mallorca morí el bisbe de Barcelona, i llavors fou elegit Oleguer a la manera antiga: per aclamació del poble i del clergat. Humil, no es considera digne i fugí. El comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, demanà al papa que intercedís i aquest envià una butlla a Oleguer instant-lo a acceptar la seu barcelonina, i aquest, obedient, no té altra opció que acceptar en 1116. La preocupació d’Oleguer per viure amb autenticitat evangèlica els diversos ministeris i opcions de vida marcaren el seu pontificat, excel·lint en la seva tasca de pacificador i de reestructuració.
Al cap de dos anys de ser bisbe de Barcelona, el comte de Barcelona li fa la donació de Tarragona i del seu Camp acabat de reconquerir als sarraïns, i el papa el nomena arquebisbe de la seu tarragonina, que ell reorganitzà i independitzà de la seu metropolitana de Narbona, sense deixar la mitra barcelonina. Va afavorir la reforma gregoriana i és considerat un dels bisbes més eminents de la seva època, participant en diversos concilis europeus. Tingué una gran influència política i fou home de confiança dels comtes de Barcelona. Morí el 1137.
Les seves despulles reposen al seu cambril de la capella del Crist de Lepant de la catedral de Barcelona que pot ser visitada cada 6 de març. Fou canonitzat oficialment l’any 1675.
Santa Coletta (Nicoleta) Boylet, religiosa
Nasqué a Corbie, al nord de França, l’any 1381. En quedar òrfena adolescent, fou educada durant un temps, en un monestir benedictí. A 21 anys va optar per viure com a anacoreta, prop de la seva ciutat. En el seu refugi tingué una visió en què sant Francesc d’Assís, li deia que havia de reformar les clarisses i tornar a l’orde l’austeritat original. Després de professar la regla franciscana, el 1406, el papa Benet XIII li va donar l’autorització, per reformar monestirs i fundar-ne de nous. És considerada la “segona mare de les Clarisses”. Morí al seu “petit monestir” de Gant, Bèlgica, el 6 de març de 1447. Fou canonitzada l’any 1807.
Sant Crodegang, bisbe
Nasqué a començaments dels segle VIII en el si d’una família noble franca, i arribà a ser Canceller a la cort de Carles Martel. Fou nomenat bisbe de l’església de Metz, sense deixar els seus càrrecs civils. Ell fou un dels primers a adaptar la litúrgia romana i a difondre-la per les Gàl·lies. Impulsà la reforma en el clergat secular donant als canonges de la seva catedral una regla de vida comuna i promovent el cant litúrgic, el silenci i la sobrietat. En morir l’any 766, fou sepultat al monestir de Gorze, que ell havia fundat.