Avui, dia 21 de febrer, celebrem la festivitat de sant Pere Damià, bisbe i doctor.
Pietro Damiani, conegut en català com a Pere Damià, nasqué a Ravenna (Itàlia), el 1007. És un d’aquells personatges que, a l’edat mitjana, van treballar per la renovació de l’església, amb el propi exemple de vida de pregària i despreniment. Monjo, fundador i reformador de monestirs, predicador, bisbe i cardenal. Deixats els estudis, es retirà a Fonte Avellana des d’on, com a prior, reformà diversos monestirs.
Amb la seva vida mostra una feliç síntesi entre la vida eremítica i l’activitat pastoral. Com a ermita, encarna el radicalisme evangèlic i l’amor sense reserves a Crist, tan encertadament expressats en la Regla de sant Benet. Com a home d’església, actua amb clarivident saviesa, fent fins i tot, quan calia, opcions agosarades i valentes.
En la seva interessant obra titulada Vita Beati Romualdi, ens ha deixat un dels fruits més significatius, de l’experiència monàstica de l’església indivisa. Nomenat cardenal-bisbe d’Ostia, retornà altra vegada al monestir, desenganyat pels conflictes entre l’imperi i el papat.
Fou l’ànima de la Reforma gregoriana, que va marcar el pas del primer mil·lenni al segon, i de la qual Gregori VII, constituïa el cor i la força. En una època marcada per particularismes i incerteses, perquè mancava de principis unificadors, Pere Damià, conscient dels seus propis límits, va transmetre als seus contemporanis la convicció que: només a través d’una constant tensió harmònica entre la soledat i la comunió, pot donar-se un testimoniatge cristià eficaç. Morí a Faenza (Estats Pontificis) l’any 1072. Venerat des de la seva mort, fou proclamat Doctor de l’Església Universal, el 1828.