El text que avui ens proposa l’Església és un retall del llibre de Jesús, fill de Sira, en el qual es descriu l’acció del profeta Elies; aquest, recordem-ho, va ser endut per un carro de foc cap al cel. Les gestes extraordinàries que havia fet el profeta, i el fet que no hagués mort, feia que molts del poble creient, esperessin el seu retorn gloriós. Recordem també, de passada, que en un passatge de l’evangeli, Jesús pregunta als seus deixebles «qui diuen la gent que sóc jo?» i la resposta és entre d’altres, Elies. Posat aquest text en el context de l’advent, ens hem de preguntar: ¿Espero que aquest Jesús que ha de néixer a Betlem sigui una font de conversió, com ho va ser Elies, en el seu temps? ¿De veritat, necessito convertir-me, canviar en el fons la meva vida; o, més aviat, ja em considero en el bon camí i que, per tant, no m’urgeix tant de canviar? Només responent-nos amb una sinceritat absoluta podrem començar a entendre el misteri de Nadal.
Senyor, aquí em tens, vull viure per a Tu.