En aquesta lectura ens surt un personatge, la serp, que la tradició ha fet que ens la miréssim ben malament, però més enllà de la repugnància instintiva que ens pot suscitar, per a l’home bíblic evoca els cultes idolàtrics, per tant tot allò que contradiu Déu. La serp representa tot allò que porta a la mort, allò que s’oposa al projecte de Déu. L’home descobreix la seva limitació, anava nu i aquest sentiment fa que s’amagui de Déu i s’allunyi de Déu. El text ens anuncia el conflicte permanent que hi haurà entre les forces del mal i allò que porta al veritable bé. Per això diu: «Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el seu llinatge i el d’ella» Però s’anuncia una victòria del llinatge humà que representa la dona quan ens diu: «Ella t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló».
Avui que celebrem el dogma de la Immaculada, veiem en Maria la superació de l’esclavitud del pecat; és Déu mateix que protegeix Maria. I nosaltres veiem en la figura de Maria la mateixa Església. Maria ens anuncia: amb Déu el pecat serà vençut.
Senyor, què faríem sense Tu? La sensació d’anar nus ens avergonyeix, però és molt vostre perdonar i això ens infon respecte, ens infon admiració, i amb Maria i per Maria et donem gràcies.