Avui, dia 23 de novembre, celebrem la festivitat de sant Climent I, papa i màrtir; de sant Columbà, abat; i la de santa Lucrècia de Mérida, màrtir.
Sant Climent, bisbe de Roma els últims anys del segle I, és el tercer successor de Pere, després de Linus i Anaclet. El testimoni més important sobre la seva vida és el de sant Ireneu, bisbe de Líó fins l’any 202. Testimonis tardans, entre els segles IV i VI, atribueixen a Climent el títol de màrtir. L’autoritat i el prestigi d’aquest bisbe de Roma eren tals, que se li van atribuir diversos escrits, però la seva única obra segura és la Carta als Corintis, escrita entre el 96 i el 98. A aquesta carta se li atribuïa un caràcter gairebé canònic. Podríem dir, que la carta constitueix un primer exercici del Primat romà, després de la mort de sant Pere, i li permet d’exposar àmpliament la identitat de l’església i de la seva missió.
De sant Columbà, abat, direm que és el millor representant, de la cultura monàstica irlandesa. Nascut al segle VI i format al monestir de Bangor, missionà la Gran Bretanya i part de l’Europa Central, evangelitzant i fundant monestirs. Topà sovint, per voler imposar arreu els costums irlandesos. Era un home exigent, alhora que ple d’esperit apostòlic. Reposà en la pau de Crist l’any 615.
Lucrècia, nasqué a Mèrida l’últim quart del segle III. Segons el martirologi romà, fou una jove cristiana que va patir martiri a Mèrida, durant les persecucions romanes de Dioclecià, l’any 304. Va ésser molt venerada a la ciutat, on hi havia una basílica cap el segle VI. El culte de la santa es va difondre per la regió de Bráccara (Portugal), segons consta en els llibres d’algunes parròquies. Amb la conquesta musulmana el culte a la màrtir va desaparèixer. Quan torna a restablir-se, ja no té la mateixa força que havia tingut.